Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009
Imatge
... del cànon per préstec i el Parlament €uropeu ... Els meus lectors (?) crec que recordaran aquest famós impost europeu que tenim que pagar les biblioteques per deixar-vos els llibres. Al llarg d’un any i mig vam arreplegar més de cent mil signatures de la “plataforma contra el préstec de pagament en les biblioteques”. Home nosaltres soles no!, tota la pell de bou, que tanta força no tenim al poble d’albaida. Bé, no demanàvem res més que l’exenció o derogació de l’aplicació de la Directiva 2006/115/CE. Sabeu que ens van respondre ? peu de foto : Montgó,Segària i Tossalet plens de boira com els llibres de les biblioteques. Foto feta el segon dia de nadal des del Collao "pour moi" ....”el efecto general de la remuneración es garantizar a los autores el pago por el tiempo, la habilidad y la creatividad que invierten en sus obras. Garantizar que los autores puedan continuar escribiendo libros a los que el público tiene libre acceso en las bibliotecas públicas contribuye
Imatge
...Cinc-cents anys després de què J. Gutenberg (1450) va capgirar el món amb una tecnologia puntera (la impremta: maquinària que permet moltes còpies per arribar a més gent i més lluny).....ara, una nova revolució tecnològica (e-books) facilita que encara més còpies arriben a més gent i molt més lluny i potser demà les generacions digitals aprofitaran les xarxes socials per fer recomanacions i traçar camins literaris.... però, ara com abans, CAL LLEGIR. Som culturalment hereus de la paraula escrita i ens pot canviar el suport (del paper a la pantalla) però no hauríem de deixar-nos perdre el plaer de llegir. L’oferta es diversifica i multiplica amb centenars de títols i l’aparició de noves plataformes digitals amb el somni, crec jo, d’augmentar el nombre de lectors. Tot són especulacions a quina velocitat creixerà aquest nou mercat del llibre digital. Actualment hi ha llibres digitals en formats diferents (epub,kindle,pdf,mobipocket,...) subjectes a empreses diferents, les quals miren d
Imatge
Camine entre fulles de plataner bord que sonen a crec-crec per l’albereda de la fira, regolfades pel vent tramuntanat que les han col·locat com si fos una catifa. Estem acabant aquesta tardor tant càlida amb un fred que pela i gela els c... mire el termòmetre que hi ha davant d’una farmaciola i marca menys 1 grau. -Recollons pandereta! Si que fa gelor. Alce la vista i veig tota la serra de la covalta, la d’agullent i atzeneta blanca com un mantell. Un home entrat en anys i amb cara de sapiència viscuda hem diu : -la neu està gelada i saps perquè? Hi ha un refrany que diu “la neu d’advent, gela molt fàcilment i glaça les dents”. Faig una cara d’estranyesa i sorpresa: Peu de foto : venta del Collao(La Vall de Laguar). Foto feta el dia 15/12/09 per Manel i Paco -advent? - si senyor home (és veu que el monyo canós i la barba blanca em fan major), durant l’advent,el temps litúrgic que dura quatre setmanes abans de nadal i inicia l’any eclesiàstic. Bé vaig al gra, quan tenim lluna min

Anar-se'n de pont

Imatge
Un pont més llarg del normal ha fet possible que anàrem a passar-lo al poble dels avis. Estaven esperant-mos amb els braços oberts i el foc encès. El motiu : feia massa setmanes que no havien vist els seus nets. Dels fills, bé val més no parlar. El dissabte no vam poder anar perquè teníem ja programades dues partides de pilota i un sopar organitzat i programat pel fill d’un amic que tenia ganes que ens ajuntarem a compartir la “coca de sal”. Gràcies per eixa iniciativa!, és una bona excusa per trencar la rutina diària i poder desconnectar del quefer i maldecaps durant unes hores d’esbarjo amb bona companyia. La meua modesta opinió i pensar em diu que tot no es “anar-se’n de pont” per mig d’una agència de viatges ací o a més enllà, sinó que aquests actes socials tant petits, com un sopar en casa amb els amics, uneix més l’amistat, la família i la posterior escurada (bé, diré la veritat: la va fer el rentaplats. Quin invent senyor i jo no el volia!) Les partides es van allargar més del
Imatge
Després d’una passejada vespertina pels camins de terra blanca amb el meu gos i aprofitant el bon oratge que està fent aquesta tardor , vaig notar que les cames, i sobretot, els genolls estaven cansats i començaven a queixar-se del sobreesforç que els havia demanat després de l’operació de menisc i estar quasi quatre mesos sense caminar. Tenia que canviar de plans i tornar a casa o descansar una estona. En eixe moment em quede bocabadat mirant darrere un mur de dos metres d’alçària i veure un cirer i entre les seues poques fulles que li quedaven una taronja (?)... peu de foto.helicòpter buscant senderistes al Barranc de l'Infern. Laguar-estiu 2009 - Què estrany, vaig pensar, m’acostaré a veure les meravelles de la ciència biològica i els empelts.Al acostar-me al bancal una oloreta d’olives recent espolsades m’indicà que els propietaris dels fruiters estaven prop. El meu gos lladrà, efectivament , el girar la revolta estaven una dona i un home “fent” olives. - enguany, l’alm