Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2018
Imatge
Fa un grapat d'anys, alguns amics, em coneixien com "barbut" perquè en aquells temps era l'únic que portava barba. Ara no toca parlar de barbuts, sinò de "barbats", però no dels qui tenen barba, tot el contrari, anem a escriure de la planta que ja tè arrels quan la transplantes i en aquest cas són "sarments".  Passejant entre bancals passava per costat d'uns que em semblaven perduts i pensava "quina llàstima, quant de cep a goteig i sense profit. Pobres llauradors". Ahir, li faig la fotografia al bancal i després en quede quiet i pensatiu. Faig com "viki el víking". Se'n recordeu de la sèrie de tv. i dels seus llibres? Agafe el dit índex, sí, eixe que és la mare en la cançoneta...aquest ès el pare, aquest és la mare, aquest el... "Ja ho tinc". No tinc res, sols la moqueta (caramell, penjoll, estalactita del moc) del nas que em cau pel dit perquè cau una rosada forta. Ja està! davant de la meua "igno
Imatge
Mirant una fotografia de l ’ admirat i estimat Joan Olivares, veig que diu “ la lluna i sa baldufa ” . Aleshores els records m ’ han vingut al cap. Temps passat. Qui no ha jugat amb el joguet de la fotografia que vos adjunte (les pilotes no, els altres)! La podeu dir de moltes maneres en la nostra llengua (baldufa, trompa, trompellot, trompitxo ) i peonza ( en castell à ).    Era una pe ç a de fusta en forma de pera, que pel cap m é s prim tenia una punta de ferro i que, enrotllada en un cordell i tirant amb for ç a a terra, prenia un r à pid moviment de rotaci ó damunt la punta i servia per jugar. Eixe moviment de rotaci ó es deia “ ballar ” . Era un joc on tots i totes jug à vem. Se ’ n recordeu? Si te la posaves a ballar damunt la m à feia pessigolles. En alguns pobles aix ò s ’ anomenava “ fer rei ” . Si ballava sense finor era “ que tenia carros o carretells ” . Si no l ’ agafaves en for ç a, quan la tiraves es posava a ballar malament i d è iem “ fa bossa ” . Hi
Imatge
 Mentre estic parat fent la foto a uns caquiers que en un mes (exactament 26 dies) han passat de tindre la fruita dalt l ’ arbre a tindre-la tota als seus peus. No cal ser molt llest per saber el motiu : preu al bancal (llaurador) 0,30-0,40 € (preu per baix del seu cost). Preu a la tenda, 2,25-2,75 € . Davant de nosaltres es para un mam í fer rosegador. No t é m é s d ’ un pam de llarg à ria, per ò t é una cua prou ampla i pelosa. S ó c un poc dalt ò nic per ò crec que es de color pard ó s fosc pel llom i blanc per la panxa. Deu tindre les cames m é s fortes que les meues perqu è en un plis-plas ha botat al pal de la llum. La paraula com anomenem a aquet mam í fer tamb é est à ben dita en castell à , per ò fa refer è ncia a aquell treballador que no fa vaga quan la resta del gremi est à defenent els seus drets. L ’ Esquirol é s el nom vulgar d ’ un poble catal à anomenat Santa Maria de Corc ó   d ’ on eren els treballadors que, a finals del segle XIX, van ocupar el
Imatge
Entre reixes i balcons. Ferrer, forjador, many à . Sin ò nims d ’ un ofici encara no perdut del tot perqu è encara es fan elements decoratius, per ò que probablement t é els dies contats. L ’ ofici de ferrer i les seues t è cniques de forja necessita molt d ’ aprenentatge, un bon coneixement de com es comporten els metalls i tamb é d ’ un cert gust art í stic. El ferrer havia de con è ixer amb precisi ó   els tractaments t è rmics d ’ enduriment (tremp) i ablaniment (recuita).   El panorama é s bastant desolador. Estem parlant de la transformaci ó manual dels metalls, especialment el ferro, durant segles un ofici cabdal per a fabricar objectes i ferramentes.   Amb l ’ aplicaci ó de calor, el ferrer donava forma a les peces de ferro, doblant-les damunt l ’ enclusa amb l ’ ajuda de martells, malls i tenalles. El seu taller es deia ferreria i era on tenia la farga (fragua) Tenim el territori ple de top ò nims els quals s ó n el seu vestigi : Ferrada, Ferradura, Ferrer, F