![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7PXBfwf-Q_EIGjLpEU1E9creF7_MqijMfharlmLAVW74e66Ci8CgDziXY_V79FR7FynoSWXzA-jwZUhwaPxkNNhQ_7-M_T_bcEXjF8hifHEZDO6Dm5hsxAovjJsZgkTpRMtqI59uXR7E/s320/IMG-20210802-WA0000.jpg)
Els dos darrers anys han estat atípics en el que respecta a les meues vacances. Bé, cal dir "nova normalitat". Aquesta nova normalitat ha fet que descobrisca sendes novelles, nous paisatges i,sobretot, he descobert humanitat. MOLTA. -Xe Josep, prova les bresquilles del meu bancal. -Bibliotecari, pren un parell de tomaques. -Ves en conte, la senda està mig perduda per trobar l'arcà. També he tingut moments tristos i de melangia perquè el degoteig de defuncions de familiars, amics i coneguts és continu i quan estàs passejant, tu i el gos, el fan caure unes llàgrimes quan els recordes o tens enyorança i nostalgia de temps passats. En eixos moments em venia al cap la frase d'un filòsof que deia ""els éssers humans som ombres, quan morim desapareixem". Però de colp i volta, el gos alça el cap i es queda mirant-me. Jo no tinc una cua com ell; tampoc se menejar les orelles, però tinc la sensació que el gos sap llegir la meua cara (faccions). Em mira fixament