Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013
Imatge
el dia de.. sempre estem celebrant o commemorant algun acte : dia de la felicitat, del llibre, del xiquet, de la biblioteca, de la dona, del treballador, del pare, de l’arbre, de la ràdio, dels enamorats o l’any d’aquest o aquell escriptor/científic, la commemoració d’això o d’allò i així fins un etcètera que dura els 365 dies de l’any on sempre s’abusa del consumisme pur i dur. La gent que em coneix sap que ho respecte però que estic en contra de celebracions perquè els meus principis em diuen que tots els dies són hàbils i vàlids per estimar, xocar la mà, fer un abraçada, anar a la biblioteca, donar una almoina, plantar un arbre, recordar i/o exposar, reivindicar un dret retallat i així la resta dels 365 dies de l’any amb les seues 24 hores completes. Tot ve a col·lació perquè em catalogue com “amo de casa” (neteja, planxa, menjar, compra, panyals, metges, educació, esbarjo amb els fills, cuidar les mascotes, etc.)   perquè em naix i m’han educat així i és una tasca diària, fos
Imatge
Poques vegades el protagonisme principal d'una novel·la és la màgia. No estic parlant que la màgia siga un element important d'aquesta novel·la (que ho és) si no que la màgia, aquella distorsió de la realitat que no pot explicar-se científicament, aquell miracle que no pot vincular-se a l'acció divina, aquella perplexitat indescriptible que sentim sobre una cosa que no podem entendre… és el veritable nucli d'aquesta història provocant que fins hi tot els personatges principals perden protagonisme. Susanna Clarke és una autora que durant 10 anys es va embarcar en la creació d'una novel·la de fantasia històrica, doncs ens trobem amb 829 pàgines (795 en l'edició castellana) de pura literatura, de passatges magnífics i de personatges carismàtics. Clarke no sols aconsegueix mostrar-nos la màgia en el seu estar més pur i fantàstic si no que ens trasllada a un univers conegut, L'Anglaterra de principis del segle XIX, per barrejar a la perfecció la novel·la hi