Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2019
Imatge
Plou, i plou, i continua plovent. Portem...300 litres en 3 dies. Sí, llegiu bè. Intente anar a veure el Salt del barranc de Llidoners per fer un parell de fotos recordant els temps que era jove i amb la meua càmera anal·lògica marca "kodak" i les botes d'aigua marca "katiuskes" anava a fer fotos a eixe barranc, al riu, al barranc de l'infern (salt de la paret del pantà) i de colp i volta...una veueta (la del meu fill i el seu amic vicent) em pillen fent la tramoia...josep/pare on vas? No te'n recordes del refrany ...vora riu o barranc; ni en hivern, ni en estiu, faces niu. Estem en la primavera d'estiu, però ès perillòs habitar prop d'un lloc on baixa aigua de ploure durant dos dies perquè hi ha la possibilitat d'esdevindre una baixada d'@igua no controlable. 
Imatge
comunidor de SantMartí. AiguaFreda Les campanes toquen a mal temps (oratge). La porxadeta est à obert als quatre vents amb les seues quatre petxines, a cada cant ó , per a l ’ aigua bene ï da. El “ comunidor ” (en castell à “ esconjuradero ” , “ esconchurador ” en aragon è s) est à situat al costat de l ’ ermita de La Creu. El senyor retor acompanyat dels festers i les dues-centes persones apuntades a les paelles del diumenge de pasqua agafen la senda “ de Dios lo ha querido ” i pugen a conjurar el mal temps amb oracions, exorcismes, cervesa i cassalla a go-go. No   hem agafat aigua per a la cassalla perqu è el got s ’ omplir à amb la que plour à . La romeria é s per a maleir el mal temps i la pluja que far à el diumenge de pasqua i ha fet anul · lar la festa a la pla ç a. Els comunidors es van emprar molt entre els segles XV i XVIII perqu è en les zones rurals es jugaven les panolles/les faves si “ tronava ” molt intensament (salvaguardar els conreus).   Eren xicote
Imatge
Pinten bastos per a les pasq ü es d ’ enguany. L ’ oratge es complica amb una “ possible gota freda ” i la formiga de la fotografia recull menjar perqu è li acaben d ’ enviar un whatsapp avisant-la. L ’ origen de les cartes de la baralla prov é de la Xina l ’Í ndia, per ò van ser els à rabs els que les van introduir a Europa. Els à rabs les anomenaven “ na ’ ib ” = naips. El joc de cartes m é s convencional est à format per oros, espases, copes i bastos. Cada coll t é un significat simb ò lic i representa un poder. Oros, comercial; espases, militar o noblesa; copes, eclesi à stic i bastos, el poder del poble. “ Pinten bastos ” é s una expressi ó que prov é del joc de cartes i que vol dir “ aix ò t é mala pinta ” , v é nen temps dif í cils o la situaci ó es complica.
Imatge
Bona nits estimats amics/gues. Dos joves, Abe i JosepMiquel, em van recomanar que llegira "L'ingenu" i "Càndid" de Voltaire i en eixes estem. Però no ès el moment de parlar de lectures i llibres.No. Vos tinc que dir que sóc en ésser del més enllà! Sí. Una fotografia i el diagnòstic exhaustiu fet per l'amic Òscar ho confirmen.  Gent com jo, som uns quants més, no som d'aquest món. Des de fa anys, quan estic llegint, mire la meua "lampareta" de nit i tanque els dos ulls i al bell mig de la foscor veig eixe "bunyol" de la fotografia dels "forats negres" amb una força gravitatòria tan gran que m'atrau fóra d'aquesta galàxia.  Dubtes, pensaments, preguntes.  Vinc del més enllà?  Sóc un ésser estrany?  Estic en extinció?   Llegir per les nits no és un hàbit terrícola?  ;-)
Imatge
Porta el nom del poble i la vall. O serà al revès? No ho tinc molt clar. En el segle XIII ja es parla d'ell en els llibres. Naix en la serra del Benicadell i recorre 143 km fins tributar al riu Xúquer. L es seues aigües són superficials i subterrànies (a qüífers com La Pedrera i el Port d'Albaida). El principal afluent  és el Pou Clar o Clariano i la majoria de barrancs (Micena, Torralba, Bèlgida, etc) vessen les seues aigües pel costat dret del seu camí. Les seues aigües irriguen espais des d'época islàmica: La Sèquia del Port. Els de casa ja saben de qui parle, per als forasters vos diré el seu nom: el riu Albaida. Hui tocava passejar pel tram/senda que va des de l'Aljorf fins Betilla.