post-comunió i ....
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0ZajawTiCt7SXV4nWQCz6h_CFu2sOuc9WHVDACjE0sI027SLsqWKPcciuiGZoKwqzS1RSb_BjDbfCbLnA9DnZ71cl07zmBC5mqBdgYIMuewzMAJ8bbRhUPnkjXdEhd61uK-Jvmegpua8/s200/signa+laura001.jpg)
NO se les sensacions després d'un part natural, però el dia després d'aquest acte lúdic-religiós són difícils de qualificar. Jo he estat en els parts dels meus fills al costat de la meua dona : són hores llargues, de dolor físic-marejos i lipotímies incloses- i psíquic-tensió, nervis i adrenalina acumulada-, d'emocions fortes : plorar i riure, de familiars fent detalls i felicitant-te, de moltes fotos, de menjar poc i malament, d'anar a pressa i corrent per tenir-ho tot a punt, de pintar i arreglar l'habitació del nounat, ...puix la comunió pareix el mateix. Un simple acte religiós de combregar i prendre el cos del nostre senyor s'ha convertit, des de fa temps (societat de consum) en una celebració rodejada de despeses incontrolades i males de digerir, ara i sempre, amb crisi o sense : vestits (primer i segon), regals (mostrar-los), perruqueries, viatges, convits, coets, flors, invitacions, fotos,etc. Al final si tot o quasi tot acaba bé: alegries i relaxame