Vespra de reis i els alacantins/valencians de la punyeta li diuen frescoreta al fred. Jo soc de fer cas als majors (l ’ experi è ncia de la vida) i recorde que quan vivia a S ò ria, all à meitat segle passat, ens deien que passejar a peu t é efectes beneficiosos. Era la frase: “ coge el tren de san Fernando, un rato a pie y el otro andando ” . A m é s a m é s, els meus iaios alacantines tamb é em deien que l ’ airet fresquet del mat í é s un gran revitalitzant natural en hivern perqu è l ’ exposici ó a la frescoreta convida al nostre cos a adaptar-se als canvis de temperatura, augmenta la nostra capacitat de treball i esfor ç i millora la toler à ncia davant els que no el volen b é i l ’ estr è s. Com jo en aquells temps no entenia el valenci à , puix vinga, passejada matinera amb pantalons curts i samarreta de m à niga curta. Se ’ ls va oblidar explicar-me que tenia que abrigar-me. Com molt b é diu ma tia “ ladeleradelmoll ” : “ t ’ has de quedar rient darrere d ’ Od í...