Entrades

Imatge
Hui he llegit aquesta notícia: La Guàrdia Civil de València ha investigat a un home de 80 anys acusat de disparar al seu propi gos i abandonar-lo en una zona de difícil accés, segons ha informat l'Institut Armat en un comunicat. Els fets van tindre lloc a principis de gener, quan una parella d'escaladors aficionats es trobava practicant eixe esport en la coneguda com Font dels Olbits, de la localitat de L'Orxa. OLBITS?? Xe eixa toponímia també està al meu poble. Però si a Laguar també hi ha una Font que es diu així. Busque en el portal del nomenclàtor toponímic de la AVL i trobe 5 referències amb el nom “OLBIS”   https://geontv.gva.es/ 4 ullals o fonts a La Vall de Laguar, Famorca, L’Orxa (el de la noticia) i Tàrbena. 1 penya o roca a Tollos 1 partida a Tàrbena “Sa Olbis” OLBITS O OLBIS (arcaic o forma dialectal) és un recipient fet en un tronc de fusta buit per dins que s’utilitzava per a posar menjar o aigua per als animals. Etimològicament ve del llat
Imatge
Amb una sabata i una espardenya fem els nostres tastets. L’altre dia un lector i usuari de la biblioteca va tindre un detall amb el bibliotecari-arxiver. El bibliotecari-arxiver estava ordenant llibres i buscant un que li havien demanat quan entra J.M.M. i diu “Josep el deixe el llibre damunt el mostrador”. Quan torne a la taula, la sorpresa va ser majúscula perquè m’havia deixat un parell de bambes, és a dir, dos bollos redonets i tovets amb un puntet d’aroma a canella. “ Xe, dues BAMBES ” vaig dir en veu alta, inconscientment, i la gent de la biblioteca em van mirar amb cara de sorpresa. Bamba té molts i diversos significats com que pot ser un ball i el seu ritme ballable, o unes espardenyes de lona, o en el joc del billar fer un encert de forma casual, o una bastida (andami), o en rebosteria una coca elaborada amb farina, ous, sucre i oli o sagí, molt tova i fina. Hui en dia, a les espardenyes de lona, per allò que sembla més “cool” parlar en anglés, s’anomenen “sneakers”.
Imatge
Xe, quin esglai ens vam endur el gos i jo l’altre dia passejant. Primer ens pensàvem que era una serpeta, però no, era una processó de grugues/cucs (erugues) ben llarga. Unes grugues bastant (prou) perilloses per a les persones, perjudicials per als gossos (mortal) i per suposat als arbres (defoliadors de les pinedes espanyoles: menjar-se les seues fulles). “ la processionària del pi ” és el nom popular que li donem perquè tenen una manera curiosa de moure’s per terra perquè es mouen en filera, una rere l’altra i així es resguarden d’algun pardal depredador. La veritat que són gracioses i curioses, però per favor, no s’acosteu a elles perquè tenen molt de perill.  Mireu la foto que li vaig fer.     I per què gruga/cuc del pi? Quan és converteix en papallona, es dedica a pondre ous dalt dels pins. I quan les larves ixen dels ous, es queden resguardades en unes bosses. Tenen un comportament especial perquè treballen i conviuen cooperant entre elles. Durant la fase de larves és qu
Imatge
El portal temàtic Fontilles i la lepra a Espanya és fruit de la col·laboració entre la Fundació Fontilles i la Universitat d'Alacant (Antonio Garcia Belmar) amb el suport econòmic de la Sasakawa Health Foundation, que va aportar els fons necessaris per a recuperar, digitalitzar i editar l'àmplia mostra de revistes, obres, imatges, testimoniatges, documents i objectes del patrimoni històric de Fontilles que ací es posen a l'abast dels qui s'interessen per ells i, sobretot, dels qui, gràcies a ells, puguen interessar-se per la història de Fontilles i la lepra a Espanya. L'arxiu històric del Sanatori de Fontilles conserva un ric i complet fons documental i material, que és testimoniatge de la història d'una institució amb més d'un segle d'existència i de la vida de les milers de persones que la van habitar durant este temps, algunes d'elles encara allí. L'arxiu documental consta de prop de dues-centes caixes de documents i més de cent cinquanta
Imatge
L’altre dia, passejant amb el gos pels carrers del poble, un cotxe ens passa per la dreta. Li dic al gos, “d’ací no res, el del cotxe tindrà que frenar i fer marxa enrere perquè aquest carrer ara s’ha convertit en un atzucac”. El gos alça el cap i comença a fer i pegar revoltes fins enrotllar tota la corretja. Em pregunte: - redeu, m’haurà entès? En això sentim una frenada en sec i un pobre home abaixa la finestreta esquerra del cotxe i ens pregunta, mig en francés i mig en castellà, per on té que eixir perquè el google maps els indica aquesta eixida del poble. “- té que fer marxa arrere i girar ahí davant perquè aquest carrer ara és un cul de sac. - Ah voilà, merci beaucoup pour votre explication. J’ai compris parce que mon père était pied-noir”. Xe quina alegria em vaig portar, un foraster que entén el valencià. *Un incís per a les generacions actuals (la imaginació al poder): estimeu la llengua materna! Segle passat, un espanyol emigra a l’Alger perquè es morien de fam (guer
Imatge
Hui la passejada ha estat interurbana i vora riu i en ella he comprovat que el pas del temps passa inexorablement per a totes les coses. Com per exemple, en el taulell a l'entrada del carrer, on fèiem la treta de les partides de raspall (modalitat de pilota valenciana) al "barri dels mosquitos". Està PERETE.  Sí, està inservible com diuen els sud-americans. També m'ha cridat l'atenció com de peretes estan les letrines, escussats, aseos, lavabos, evaquatoris, vàters, urinaris, serveis, banys, el comú, la columna mingitòria, retrete o com "collons" vullgueu anomenar el voler "anar a plantar un pi" o "tirar un os al caldo" de la vella estació de tren. Sabeu què? La llengua no és estàtica i evoluciona, per eixa raó ja no parlem llatí i sorgiren les llengües romances. I també emprem paraules eufemísticament, és a dir, utilitzem una paraula en lloc d'un altra perquè la considerem malsonant, tabú o amb unes connotacions inadeqüades.  Per
Imatge
L’estiu passat, un llamp d’una tempesta seca va provocar un incendi a la Vall d’Ebo que es va escampar per les terres de la Marina, de la Safor i del Comtat.   Una bona part del terme de La Vall de Laguar es va veure també afectat. Aquests dies de vacances he caminat per camins, bancals, fonts, hortes, casetes i muntanyes que renaixen de les cendres, de l’olor a cremat i on veus la natura com rebrota de nou.   Alguns camins encara conserven els seus rastells per al pas dels animals de càrrega com eren els matxos, les mules i les burres quan les terres de secà de Laguar eren treballades de sol a sol i els nostres avantpassats es quedaven a dormir en les casetes, en matalafs de palla, i passaven dies i dies arreplegant la renda (ametles i olives, principalment). Hui en dia, moltes casetes estan abandonades i assolades (enderrocades) amb el pas del temps per culpa de l’abandonament de les terres i el foc. Les fonts del terme solen tindre un sistema de piles esculpides en pedres formant