Entrades

Imatge
La ciència que té com a objecte l'estudi estadístic de la població, referit a un moment determinat o a la seua evolució s’anomena DEMOGRAFIA . Tenim la quantitativa que estudia els aspectes numèrics de la població; i la qualitativa que s’ocupa de les característiques de les persones (físiques, culturals, econòmiques). Una de les seues fonts d’informació són els censos de població. Recordar que l’època de l’estadística de població comença ja ben entrat el segle XIX. Fins eixe moment, s’ha de tirar mà d’altres fonts per estudiar la població. Els cens de 1510 de la Cancelleria Reial de l’Arxiu del Regne de València (A.R.V.) que ha estat estudiat per Rafael Valldecabres constitueix la primera relació exhaustiva de la població valenciana. Els d’abans, sols es conserven sèries fragmentàries i parcials. Va ser un cens ordenat per les corts de Montsó. 1510 . Focs : Palma i Ador (tots dos junts), 66 cases i 597 caps de bestiar; Murla, Orba i Laguar (tot tres juntes), 304 cases i 4.8
Imatge
Dies de fred. 1 grau i sensació de menys dos. Dies de neu. Torna a nevar al Collao. Dies de coquetes fregides. Rent, oli, aigua, farina, llibrell i escalfor per fer la pasta bona, tovalló per tapar-la, boletes de pasta, aplanament i molta estima de la néta per la seua iaia. La néta, para el temps. Aprén i el·labora la recepta de sa güela per a què no és perda en els records i en la memòria dels temps passats. A soles amb un poc de sal, o sucre, o reomplides de verdura. Gaudiu, mengeu, abraceu i feu rotgle parlant amb la gent major. Profit!! FOTOS DE LA NEVADA
Imatge
Tinc una amiga investigadora (arxius) que ha ensopegat en la burocràcia administrativa per poder fer ús d’un expedient de finals del segle XIX en un article que està embastant ... estic traent fum per ses orelles.... com diuen els de Tàrbena (La Marina Alta) És una sol·licitud de l’expedient, fotocòpia autoritzada, signatura en certificat digital, despeses de pagament on-line (banca electrònica), lentitud (va cap a tres mesos),etc. La burocràcia està en l’administració pública des del temps dels romans (emperador Augusto). La nostra constitució (1978) la regula en el seu article 103.1 (principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació sotmesos a la llei i el Dret) com a garantia de defensa dels interessos generals. Amb tot el respecte a eixe Senyor Funcionari que no traga de polleguera a la meua amiga perquè crec que al final del camí traurà foc pels queixals i perdrà el trellat o seny valencià. Quina barbaritat! Així fem Divulgació i Difusió d
Imatge
Comunicació visual i no verbal amb vosaltres, els lectors dels meus tastets, perquè els que saben del tema, diuen i conten, que comunicar-mos implica saber expressar el que sentim o pensem. Intercanvi de missatges (codi, canal, emissor, receptor, missatge i context). Són 3 fotos del cap de setmana: mans entrellaçades (amor, caminar junts), fenomen òptic (plou i fa sol), natura (gaudir del seu esplendor).   El nom de l’arc és curiós, perquè el podem anomenar "arc iris", "arc del cel" i, també "arc de Sant Martí". El nom "arc iris" prové de la deessa Iris, de la mitologia grega, que anuncia el pacte d'unió entre l'Olimp i la terra al final de la tempesta. Però a casa nostra ha arrelat el nom d'arc de Sant Martí. Es diu que Sant Martí i el dimoni van fer una juguesca per veure qui feia l'arc més bonic. Sant Martí el va fer d'aigua i amb els colors brillants, mentre que el diable el va fer més gran, de gel i amb els colors m
Imatge
Com ens deia l’admirat Joan Pellicer (un dia que vam coincidir a la caseta dels meus pares) : les coses senzilles com el tacte de l’aigua de la font, els tast de la verdura salvatge o l’olor del pa acabat de traure del forn són les més bones i esplèndides.   En la foia encara hi havia llenques treballades; això, junt a les primeres plogudes de la primavera d’hivern i que no estava fent fred, havia dut l’exuberant eixida d’ herbes mengívoles (verdura salvatge). Eixe matí, el meu amic estava acabant de cosir el cabasset de llata amb fil de palomar que les rates havien rosegat; quan vaig veure, prop d’ell, una corbella penjada i una navaixa rovellada. I si agafem el cabasset que estàs apanyant, la corbella, esmolem la navaixa i ens anem a fer verdura ? Però, la nit anterior, els dos amics havien apretat un poc en el beuratge i l’agrura (cremor d’estomac) els papava. Aleshores buscaren en un marge de pedra seca unes branquetes de raïm de pastor i anaren mastegant poc a poc. Només a
Imatge
Temps era temps quan la meua besàvia Remediets es va quedar viuda. Aleshores tota de dol (vestida de negre de dalt a baix amb mocador al cap inclòs) va dir que si als dos fills i a la seua neta. Ma mare. Aniré cada mes a casa de cadascú. Laguar-Ondara-Ador. Se’n pujà al sis-cents del pare i cap al poble balcó de la Safor. La meua besàvia, passava dels noranta anys, havia viscut i recorregut molt de món amb el seu home per culpa de la fam al poble. Anys vint del segle passat. Remediets i el ti Antonio El Blanco van agafar el vaixell a Barcelona per anar de Laguar a Cuba, després Canadà, tornar a Cuba i acabar de nou al Poble Dalt. La besàvia Remediets, per a nosaltres era güela, malgrat l’edat, feia llata de palma i ajudava en casa a la seua neta. Ma mare. Aquell matí, la mare tenia la roba estesa al pati de casa, al costat del nisprer on havíem improvisat una cistella de bàsquet amb l’ar de ferro d’unes rodes de bicicleta. Forat ben gran i sense tauler de rebot.   Eixe dia el sol crema
Imatge
El gerani és una planta que necessita molta llum natural (solar). Les dues flors del gerani de casa; per cert, crec que fora del seu temps de floració (maig a setembre), em porta a la memòria la locució “mentre hi ha vida hi ha esperança”. Esmorzant amb la meua filla, un familiar molt estimat m’ha dit a cau d’orella una notícia dura de rosegar: “li han detectat càncer a la meua dona”. La vida meravellosa de somriures i alegries es torna complicada i difícil d’assimilar. La majoria de persones no valorem la vida fins que no passen coses greus. Quan arriben eixos moments, aprenem a valorar cada instant i la presència de la gent que t’estima. Hem d’aprendre a viure d’un altra manera. La felicitat va més enllà de buscar i aconseguir les coses que vols tindre o fer. La felicitat és la pròpia vida, és el camí que fem acceptant les coses que tenim i que podem fer. A la biblioteca tenim un xicotet llibre ple d’emocions i sentiments perquè són les lliçons de vida d’un xiquet malalt, però