Entrades

Imatge
Temps era temps quan la meua besàvia Remediets es va quedar viuda. Aleshores tota de dol (vestida de negre de dalt a baix amb mocador al cap inclòs) va dir que si als dos fills i a la seua neta. Ma mare. Aniré cada mes a casa de cadascú. Laguar-Ondara-Ador. Se’n pujà al sis-cents del pare i cap al poble balcó de la Safor. La meua besàvia, passava dels noranta anys, havia viscut i recorregut molt de món amb el seu home per culpa de la fam al poble. Anys vint del segle passat. Remediets i el ti Antonio El Blanco van agafar el vaixell a Barcelona per anar de Laguar a Cuba, després Canadà, tornar a Cuba i acabar de nou al Poble Dalt. La besàvia Remediets, per a nosaltres era güela, malgrat l’edat, feia llata de palma i ajudava en casa a la seua neta. Ma mare. Aquell matí, la mare tenia la roba estesa al pati de casa, al costat del nisprer on havíem improvisat una cistella de bàsquet amb l’ar de ferro d’unes rodes de bicicleta. Forat ben gran i sense tauler de rebot.   Eixe dia el sol crema
Imatge
El gerani és una planta que necessita molta llum natural (solar). Les dues flors del gerani de casa; per cert, crec que fora del seu temps de floració (maig a setembre), em porta a la memòria la locució “mentre hi ha vida hi ha esperança”. Esmorzant amb la meua filla, un familiar molt estimat m’ha dit a cau d’orella una notícia dura de rosegar: “li han detectat càncer a la meua dona”. La vida meravellosa de somriures i alegries es torna complicada i difícil d’assimilar. La majoria de persones no valorem la vida fins que no passen coses greus. Quan arriben eixos moments, aprenem a valorar cada instant i la presència de la gent que t’estima. Hem d’aprendre a viure d’un altra manera. La felicitat va més enllà de buscar i aconseguir les coses que vols tindre o fer. La felicitat és la pròpia vida, és el camí que fem acceptant les coses que tenim i que podem fer. A la biblioteca tenim un xicotet llibre ple d’emocions i sentiments perquè són les lliçons de vida d’un xiquet malalt, però
Imatge
L’imaginari popular valencià.   Tradició oral. La fantasia valenciana no deixa de ser una manera d’alquímia històrica. Una bella al·legoria   de la cultura i de la vida diària. Al·legoria: allò que representa una cosa o una idea per semblança suggestiva. La Vall de Laguar Banya Corca. És un ser misteriós fort com un bou i constant com un corcó. Furga i forada. Es va dedicar a fer coves i avencs pel terme. Biterna. És una cova molt gran on les bruixes anaven de comboi i també estava el dimoni que pujava del barranc de l’Infern en forma de cabró (no sigueu mal pensats, és el mascle de la cabra) Aladracus. És un nom llatí “el Drac”. Senyor de castells de muntanya, capità de guerra i enemic de Jaume I. El genet del Cavall Verd. Va desaparèixer enmig d’una batalla a la Vall de Laguar, perquè la muntanya es va obrir i se’l va engolir. Però algun dia tenia que tornar a la vida com un guerrer ben armat i cavalcant un cavall que sols podia muntar ell. El Cavall Verd. És la muntanya
Imatge
Aquests dies d’hospitals, sales d’espera, habitació compartida, cures (moltes gràcies als professionals i a tots els que heu preguntat) el dones conte que les hores no hi passen igual. Entre altres coses, em vaig posar en la motxilla, un llibre de lectura (ebook) “Francesca de Barcelona” de Laia Perearnau. Una novel·la històrica. Estem a finals del segle XIV (1390-1394) en la ciutat de Barcelona, on destaca el pogrom de 1391 (massacre de gent indefensa) al call (barri on habitaven els jueus) de la mateixa ciutat. La medicina en l’època medieval era un espai reservat als homes. Als Estudis Generals o escoles de medicina no s’acceptaven dones. De totes les maneres, des de mitjans segle XIV, la presència de les dones exercint medicina està documentada en la Corona d’Aragó (Pere III el Cerimoniós, Joan I El Caçador) en les tres grans cultures medievals (jueus, àrabs, cristians). Una d’elles fou Francesca. ...en un dels paràgrafs del llibre sorgeix el personatge de CARROSA DE VILARAGUT .
Imatge
Partit judicial d ’ Albaida : 1834-1968. Passejant pels carrers del poble em fixe un rajol/taulell de cer à mica quadrat amb esmalt vidriat escrit en tinta negra (Avgda. Fora-Fora). Un partit judicial é s una divisi ó territorial establerta per l ’ administraci ó de just í cia on hi ha un o m é s jutjats de primera inst à ncia i instrucci ó . Sol estar integrat per m é s d ’ un municipi de la mateixa prov í ncia. Abans, l ’ administraci ó de just í cia requeia en els corregidors i alcaldes majors i ordinaris. Anteriorment, en batlles i senyors. Despr é s de la mort del rei Ferran VII (29/09/1833), la regent Maria Cristina fa una gran reforma administrativa amb una nova divisi ó territorial que segle i mig segueix vigent: Els corregiments passen a dir-se en 49 prov í ncies (model franc è s de departaments). Tamb é reorganitza els territoris al voltant de la capital de prov í ncia (caserna, jutjat i governador civil). L ’ any seg ü ent, 1834, es divideixen les prov í ncies en