pilota de fulls de paper

   Vos d ic i conte que tenim que passar més temps i escoltar a les persones majors.  No tanta xarxa social (X, instagram, whatsapp,etc.) i més cridar per telèfon, si esteu lluny d'ells; o agafar la cadireta de boga i sentar-se a la fresca fent rotgle i escoltar les seues històries.             Hui la AVL parlava sobre la paraula “xàmbit”. Eixa paraula l’havia llegida fa anys a Carmelina Sànchez-Cutillas en el seu llibre “Matèria de Bretanya” i també al mestre meu i escriptor de Beniopa Josep Piera.    M’ha picat la curiositat i he preguntat a uns amics i familiars si havien escoltat la paraula.    Els més joves pareix que el xàmbit no el coneixen perquè ara la majoria són gelats de caçoleta i/o cucurutxo (cornet) perquè diuen que és la millor opció per combatre la calor d'aquests dies de tanta xafogor nocturna i diürna. Actualment són els dos formats més clàssics i més populars per gaudir d'un bon gelat.   La...

L’amiga benissera dels meus fills canta allò de “... el futur és imprevisible (però) Que soc, afortunada, afortunada I soc...” per als qui no la conegueu (a la cantant): li diuen Abril. Tot ve a conte quan, l’altre dia, el google em pregunta que estic pensant. Escric els números 80 73 62 i en menys que canta el pollastre i el seu rellotge biològic intern (5 del matí) la AI (artificial intelligence) o IA em respon : “és una seqüència numèrica que s’interpreta com a codis decimals ASCII o també potser una cadena codificada en Base 64”. Com?  Què?  Aquesta vegada he “enganyat” a la IA perquè aquesta no pensa com una persona humana. Ai quan de mal ens fa la ia si no s’aplica correctament!!!   Eixa seqüència numèrica és l’edat (80 anys, els més major; 73 anys, el del mig; 62 anys, el més jove) que tenim les 3 persones que estem xarrant i bevent a la barra del bar del poble que acaben de “reobrir” (L'Hedrera).  És dissabte de migdia, jo volia escodrinyar “la reformeta”...

Com podeu comprovar en la fotografia hui he eixit a passejar quan el sol despuntava per la mar. Tenia la mania de caminar pels carrers del Poble Mig, la meua padrina (F.M. randera o puntaira -dona que fa boixet*- cuinera, llauradora i iaia comboiant) s'alegrarà que anomene el seu poble just hui que celebren la festa al seu patró Sant Pasqual Bailón. Però abans he fet fotos a les cireres clavillades de les tronades de l'altre dia. Pobre llaurador. Enguany que pareixia un bon any després de quasi 6 sense fer-ne i la climatologia ho ha enviat tot a pastar fang.    Abans d'arribar al Poble Mig, m'he passat per les hortetes del Poble Dalt i m'he quedat un poc trist de vore el seu quasi total abandonament. De totes les maneres no puc negar que encara hi ha 8/10 hortetes (contant les de Font Figuera) que els seus propietaris i/o arrendadors les cuiden i porten endavant meticulosament. Creuant-les he vist al meu amic J.B. i li he preguntat per què encara no estaven en ple f...

Diuen i conten els que saben (i entenen) de filosofia que el destí són esdeveniments (“eventos” que diuen ara per tot arreu) futurs que no podem alterar perquè estan ja fixats per endavant per poders sobrenaturals (grecs deesa Moira, romans deesa Parca, tao, karma, providència, gràcia, predestinació...) El destí...mecagueenell*... si el destí és que després de 2 anys de lluitar, buscar, provar i trobar un tractament que li calme el maldecap diari (migranya) a Rosa (injeccions als nervis al cap més pastilleta de la farmàcia de l'hospital), va i l'especialista se'n va sense acomiadar-se i deixa un buit professional i emocional no cobert per ningú des de fa 3 mesos....mecaguenell (i en els polítics que no creuen en la sanitat pública i no són capaços ni d'avisar, ni cobrir la plaça, ni derivar als malalts) si el destí és que tingues un cotxe al taller (mecànic) i al dia següent, l'altre cotxe, t'envia un missatge en l'ordinador i el diga “motor...

 Ixem a fosques a caminar. Fa menys frescoreta que ahir. Salude a un grup familiar de pares i fills que comencen la ruta circular dels rastells. "Bones Pasqües". Educats em contesten en la nostra llengua "igualment. anem bé per fer el Barranc de l'Infern? sí a 50 metres voran els senyals que us indica la senda". Hui tampoc hi ha cap catifa de pètals de cirer al carrer Sant Pasqual del Poble Mig....mal auguri...tampoc tindrem cireres enguany segons em conte  veus expertes... "Josep, enguany ha fet un hivern com feia anys -hores de fred, pluja, bona florida, però si el cirer no tomba la flor...malament...i van...".  Són veus expertes descendents de Llauradores i Llauradors (en majúscula) dels hereus de les terres morisques repoblades per 61 famílies de mallorquins d'Artà, Llucmajor, Manacor i Petra entre altres pobles (molls, menguals, rieres, ripolls, mas....) que estan decebuts, tristos i desil·lusionades per l'abandó d'unes terres de s...

Els amics. Disculpeu-me perquè es Dijous Sant, però hui tinc que ficar el nas en l'amistat.  Són quasi 62 anys els que tinc i encara no se d'on soc: sorià, orengo, guarer, albaidí.  Però l'amistat dels amics de la infantesa està fent-se, cada dia, més sòlida. Els valors d'amistat com diversitat, empatia, generositat, solidaritat són per a mi una màgia de donar i rebre. Com tots els dijous sants, de fa un grapat d'anys, hem anat, els amics de Laguar, de dinaeta (fideuà d'ànec amb foie) i el nostre amic enòleg (Àngel) ens ha dut 2 pitxers de vi de collita pròpia (sirac+cavernet), d'enguany, d'un paladar molt fi i que ha quedat tercer en la mostra de Jesús Pobre de vins naturals.  Frases fetes per al vi en tenim un cabasset de llata de gom a gom: "amic i vi, com més vell, més fi", "amistat i teules, més bones com més velles", "no deixes l'amic vell, perquè el nou no serà com el vell". I un conte contat.... "Era un hive...