Entrades

Imatge
Tres famílies convivents formades per 4 membres cadascuna pregunten a l’agent municipal i el servidor públic els indica un xicotet cartell amb un fletxa i la lletra b en negre i situat al cantó de la casa gran de la plaça indica el caminet que hem d’agafar per arribar a un soterrani on ens trobem la porta i les finestres obertes de bat a bat. En l’entrada hi ha una tauleta amb una botelleta de gel desinfectant i una ratlla roja que ens diu on tenim que posar els peus. Parem la mirada i ens fixem que les taules i cadires estan separades per un separador de metacrilat i una cinta policial de seguretat i abalisament impedeix arribar a les prestatgeries que ocupen un gran lloc en la sala. La mal anomenada nova normalitat fa que la ventilació i higiene siga molt important en espais com el que acabem d’arribar. Darrere el mostrador hi una persona vestida amb un epi d’un sol ús format per una bata blava, guants de làtex, mascareta i un protector facial de plàstic amb visera. Les ulleres de le
Imatge
Bona guaita, bona! E lls passegen deu o dotze passos ferms, s’aturen i callen. És una nit de lluna plena i silenciosa, hui poden menjar figues seques i panses i beure un barral de vi. Fet i debatut, 800 anys no són res... Els amics (gràcies Ximo T. I Rafa G.) em fan arribar documents que parlen del poble dels meus familiars (La Vall de Laguar) i m’he fixat en la toponímia (la part de l’onomàstica – és la part de la lingüística que estudia els noms propis-   que estudia l’origen i el significat dels noms de lloc) i els canvis que s’ha produït en ella motivats per la imposició d’una llengua nova des de la conquesta pel rei En Jaume I (llatí i valencià) i el Decret de Nova Planta (tot en castellà). Què complicat resulta escriure un topònim quan les imposicions polítiques obliguen als escrivans a escriure en una llengua imposada.  Primer que res, respecte al nom LAGUAR jo em quede amb la definició feta per l’arabista Carmen Barceló Torres: és el topònim àrab “ al-Agwar ” (lloc de c