pilota de fulls de paper

  Vivim en una societat que castiga els errors i els fracassos, que sols ent é n els è xits. Vivim en una societat d ’ immediateses, de copiar, pegar i reenviar. Ens quedem amb la pallorfa i el corfoll. El senderisme “ be fashionable “ (est à de moda). É s una activitat esportiva que es desenvolupa en el medi natural amb la fi de descobrir el patrimoni natural, contemplar vistes i panor à miques, alhora que gaudir de la pr à ctica de l ’ exercici f í sic a la Natura. El senderisme é s una activitat no competitiva; tot el contrari, é s un activitat perfecta per prendre ’ s amb calma, gaudir en companyia, compartir grans moments i experi è ncies, i desconnectar de la rutina. El senderisme no deuria estar barallat en con è ixer, estimar, protegir la terreta i els costums dels seus pobles i la seua gent. Conviure. Hem d ’ ensenyar i educar a “ Fer Poble ” comunicant, estimant, vivint en els pobles quan u va a fer senderisme. Una agullentina i una albaidina han “ fet pobl...

 Entre camins i esports valencians provinents de l’època medieval. Anem descobrint nous indrets. Resulta que les darreres plogudes ha fet que molts ponts no estiguen en condicions de passar per ells i la passejada ens obliga a canviar la ruta descobrint, el GR -160 (Gran Recorregut) o “Camino del Cid” (comença a Burgos i acaba a Alacant) al seu pas pel terme d’Albaida (Etapa 4ª, Xàtiva-Ontinyent); i, per altre costat, un “picadero” de coloms esportius. “Els picaderos ” són espais situats en un bancal amb arbres i fora dels pobles. Normalment, cada 2 o 3 camades d’arbres hi ha tota una línia de volades separades un parell de metres. Són llocs ben condicionats per tal de preparar els coloms amb la finalitat que s’aconsegueisquen els millors resultats en la búsqueda de la coloma. Ací també es fan els encreuaments entre coloms i colomes que, pel seu historial familiar, tenen més possibilitats d’acomplir millor la seua tasca. Normalment, els exemplars ensenyats en aquests l...

quedem a les huit del matí per anar a veure les pintures del barranc de l’infern. Com està tot o quasi tot perdut li hem demanat a Vicent, un expert i amant de l’esport d’aventura i especialista en espeòlogia/alpinisme que siga el nostre guia i punt de refèrencia. El camí fins el riu està assenyalat i en bones condicions, però una vegada deixem les sendes que s’empren per al senderisme entrem en la selva mediterrània de matolls, argelagues, esbarzers. Mireu com està el caminet que passem pel costat d’uns bancalets o foies on distingim diversos ametlers i figueres; però ens es impossible acostar-mos a elles per menjar-se alguna que altra figa vernesca o poletana. Vicent té marcat i conservat en el seu cap l’anterior visita i gràcies a la seua traça podem trobar i arribar als abrics/coves i gaudir d’unes pintures rupestres que estan prou mal conservades, tot siga dit. Vos enumerem els diferents estils que es troben a La Vall de Laguar: L' art llevantí és un estil d' art rup...

és divendres i no para de ploure, he portat al fill a l'institut i demanat torn al metge. A Albaida , per telèfon no podem (sempre comunica) i tenim que anar al centre de salut abans de les huit, fer cua i demanar hora "si queda lliure".... hem fa mal el genoll i la fisioterapeuta no acaba d'arreglar-me .. com deia el meu iaio ..."això és l'oratge". Per cert, aquest cap de setmana es celebra La Xena ruta de senderisme "la xicoteta catedral del senderisme " a la Vall de Laguar (quasi 15 quilòmetres d'escalons, pujar i baixar ) rematats amb un bon putxero. El problema ens sorgeix perquè la pluja continua ha fet que el riu Girona baixe amb aigua i no es pot creuar el riu...ja vorem i a Albaida, aquesta nit de divendres actua Pot de Plom (Xavi Castillo) amb l'obra "Circus" al cinema Odeon (5 eurets que ni van ni vénen) Mes coses, amb el temps que fa no tinc clar que podrem jugar a pilota iens tindrem que esperar a demà pel matí...