No se parlar, per ò si escriure i vaig a contar-vos el meu primer any de vida, per ò no li ho conteu al meu amo perqu è vull que siga un secret entre vosaltres i jo. Ell m ’ ha dit que no volia tindre m é s animals de companyia (mascotte en franc é s) perqu è encara estava traumatitzat despr é s de la mort de l ’ú ltima mascota (un gosset). Ofegada. Diuen i conten que la mort é s un trauma en els humans (sapiens) i que els costa de superar perqu è ens agafen estima i voler. A m é s a m é s, tamb é m ’ ha contat que des qu è t é fills, sa casa ha estat una “ maison ” d ’ animals : 3 periquitos, 2 cagarneres, 3 peixos, 2 h à msters, 2 tortugues i un conill. Per cert, jo, convisc amb un de color atzabeja (azabache, negre brillant). Juguem i dormim junts. Com el meu amo no em pot llegir, vos puc contar un altre secret, que quan li posa el menjar (herbafals) li el furte i passe una estona xuplant i rossegant-lo. A hores d ’ ara, estareu preguntant-se: si no volia tindre m é...