pilota de fulls de paper

Segons la Revista d'Obres Públiques del Cos Nacional d'Enginyers de Camins Canals i Ports, a principis de 1875 van començar les primeres intencions i projectes per a la construcció d'un pantà en la conca del riu Girona. Un embassament capaç per a dotar de reg gran part de fèrtils termes corresponents a pobles de la comarca denominada marquesat de Dénia. A este efecte, el 25 de juny de 1875, l'Excma. Diputació provincial d'Alacant, va atorgar una concessió als Srs. Toribio Iscar Sáez i Juan Moreno promotors de la ciutat de Madrid, per a la construcció d'un pantà en el got que forma el Girona en la part baixa de la Vall de Laguar, concretament en el paratge de l'antic rahal d'Isber, esta concessió va ser publicada en el Butlletí Oficial de la província d'Alacant amb el núm.180. Pel que a partir del 28 de juliol de 1876, s'inicien els preparatius per a la seua construcció, però seria posposada a pesar de les bones intencions i a les quantioses c...

el llibre " La primera confederación hidrogràfica del Júcar : 1934-1942 " editat per la CHJ. (novembre-2010) ( i comissionat per Joan F. Mateu) ha estat l’excusa de fer un article recopilatori sobre un tema que feia anys tenia pendent d’escriure. Sempre m’ha admirat aquesta obra humana i si tanque els ulls encara veig la imatge del salt de l’aigua per dalt de la paret; sent el soroll de l’aigua entre les roques; i note com les gotes em cauen damunt. D’això fa molts d’anys, vaig tenir l’oportunitat de veure-la in situ i per algun calaix de casa els meus pares tindré les fotos d’eixe dia. Bé, anem a la historieta que vos vull contar... Pantà i Presa d´Isber Es localitza al riu Girona i pertany al municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta). La presa fou projectada a finals del segle XIX. Es construí entre 1928 i 1944. Presenta problemes derivats del material edàfic que trobem a la zona, on predominen els terrenys calcaris afavorint la formació d'aqüífers. Al costat d...

quedem a les huit del matí per anar a veure les pintures del barranc de l’infern. Com està tot o quasi tot perdut li hem demanat a Vicent, un expert i amant de l’esport d’aventura i especialista en espeòlogia/alpinisme que siga el nostre guia i punt de refèrencia. El camí fins el riu està assenyalat i en bones condicions, però una vegada deixem les sendes que s’empren per al senderisme entrem en la selva mediterrània de matolls, argelagues, esbarzers. Mireu com està el caminet que passem pel costat d’uns bancalets o foies on distingim diversos ametlers i figueres; però ens es impossible acostar-mos a elles per menjar-se alguna que altra figa vernesca o poletana. Vicent té marcat i conservat en el seu cap l’anterior visita i gràcies a la seua traça podem trobar i arribar als abrics/coves i gaudir d’unes pintures rupestres que estan prou mal conservades, tot siga dit. Vos enumerem els diferents estils que es troben a La Vall de Laguar: L' art llevantí és un estil d' art rup...