pilota de fulls de paper

.....Acabada la tasca , venia el iaio i ens déia que si no estàvem cansats al carrer curt estàven jugant a llargues i que els feia falta un punteret. Pilota de drap, a pujar i baixar, i igual que els caçadors i pescadors a veure que la tira més llarga: he mort dos perdius d’un tir, el llobarro pesava 5 quilos, ha fet una treta de dins del cabàs de llata a més de seixanta metres, amb l’esquerre vos guanye...al carrer del trinquet estan jugant els majors a perxa, una modalitat de llargues on hi ha un feridor (persona que treu), un ferro a la paret per dalt d’ell ha de passar la pilota i un dau on ha de botar. El campanar també estava ocupat jugant al frontó. De colp i repent sentíem el revolteig de les campanes: comença la festa.... El temps és innexorable i fa el seu camí...La democràcia avança en un estat autonòmic (?) com el nostre de monarquia constitucional i arriba la modernitat al poble.... aigua potable, llum a totes les cases, televisió, neveres, algún que altre telèfon, les te...

... De bon matí ,sentats en les cadires de boga, ajudàvem a fer els cartutxos cassolans (es podia caçar tot l’any) que després col·locàvem en la canana, lligàvem la sària al matxo o burra, agafàvem el cabàs de llata i tots a l’era a ajudar a la batuda. Mentrestant havíem granat amb la granera de palma aquell pis de casa lluit de porlan fi i havíem tirat amb la ruixadora dos ratgets d’aigua per no fer tanta pols en els carrers de terra. Quan arribàvem a migdia de sol, sense rellotge de mà,escoltàvem als majors: - mireu l’ombra de les coetes de migdia, és hora d’anar a dinar..el sol era el nostre rellotge i le fèiem cas....cap a casa...i posàvem la cassola de ferro colat al foc de la xemeneia amb quatre fessols i un parell de naps. Sense carn, totes les cases no podien permetre el luxe de matar un conill qualsevol dia de l’any. Mentre es covia el brou, anàvem a la tenda o taverna a fer-se una absenta amb aigua fresca de la botija.... - pareix-ho moros, quina ...

Un vell amic i no per això vetust i major, m'ha fet un pessic en la galta i em desperta de la somnolència dels meus dolors físics i em diu que ja està bé i a posar-se les piles : -xe, recollons! que tres mesos ja són massa temps de fer-se el malcriat i de no fer cap escrit. Engega el cervellet i escriu .... li faig cas i vos amanide amb quatre línies que continuaré més endavant ..... Tinc una sensació estranya dins de mi. He fet el mateix recorregut de tots els agosts dels darrers 40 anys per a arribar al destí estiuenc. Però després d’una setmana i mitja els sentiments d’estima no els trobe i aprofitant un símil futboler : hem trobe en fora de joc. Els meus avantpassats sempre m’han dit qui no sembra no cull i aixó m’ha passat. Tot ve en relació a l'haver perdut, pràcticament tot, el contacte amb la gent del poble la resta de l’any. Estic en fora de joc de conrear la terra erma; estic en fora de joc dels temes quotidians; estic en fora de joc de les activitats diàries; estic e...