pilota de fulls de paper

vull escriure i no puc, el cap està com un "bombo" i no em sorgeixen idees ni temes que tractar. Han passat les mini-vacances de pasqua i el pont de sant vicent i com si res, bé la veritat que ben mullades d'aigua si que han estat. Sols tinc imatges efímeres que oferir-vos perquè no he sabut desconnectar ni del treball ni dels continus comentaris i temes de conversa sobre la gestió política tant al poble on actualment tinc la residència com el meu d'origen. Al menys les imatges diuen que són més que mil paraules i en elles veureu un poquet de tot des de la preparació d'un estofat de porc senglar al costat d'una revista d'humor amb el   "clàssic" d'abril (futbol) i els seus xupitetes blau i grana amb herberet de la Mariola. Un parell de porquets de Guadessèquies criant-se a les Gargues de Laguar. Unes mones de pasqua fetes amb tota l'estima i punyades incloses (preparant la pasta de la mona malpensats)

Si us abelleix, vos ofereix una oferta pasqüera amb retard però d’allò més dolça i gustosa per xusclar-se els dits : Pel matí, a trenc d’alba, fer llenya i encendre el forn per a pastar. Mentre agafe temperatura peguem una passejada pels camins del voltant a uns huit-cent metres d’altitud mirant la neu de la serra Aitana i fent un manoll d’espàrrecs per fer un remenat amb alls tendres i favetes per esmorçar. Acompanyat d’un gotet d’absenta. Rent, sal, aigua calenta, farina i a pastar el pa.. Per a dinar un arrosset caldòs de perdiu (no caçada amb les mans però poc a faltat) i descans al racó del foc perquè està nevant i fa fred. Per la vesprada toca les mones (El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors): ous, raspadura de llima, taronja sucada, sucre, sal, farina, rent i a pastar i fényer en un llibrell heretat dels besavis. A la post i a esperar que la pasta es faça bona (per cert la past...