pilota de fulls de paper

moltes gràcies, lectors/es!! sí, perquè aprenem amb vosaltres,   perquè ens fa il·lusió saber que ens llegiu, quan ens feu arribar les vostres idees, quan ens feliciteu (al carrer, a la plaça, per correu, al mig de l’era,etc.).  març-abril Enguany, ha passat de llarg la setmana “de passió i els dos dies de pasqua ” on poc estranya i diferent; però, no ve al cas explicar-vos els motius, més bé voldria, parlar de dos animalets i una herba que he fotografiat. el mort : L’ aladroc és un peix d’uns 15 cms. de llargària i es pescat a l’encesa. Té un cos llarguet amb escates grosses i és de color blau per damunt i blanc pel ventre. Eixe color blavenc fa més que probable que l’etimologia del seu nom vinga de l’àrab “al-azrák” (el blau) el viu : si mireu la foto voreu la imatge d’un barret blanc feta pel sol i dalt d’ell una teranyina . És el teixit que un aràcnid fa amb el fil tenuíssim que segrega, i que li serveix per a caçar els insectes (si es fixeu bé,crec que hi...

Ja tenim les festes de pasqua a l’esquena. Aquest any he tornat al meu poble i van..... he estat quatre dies en plena natura (caseta de camp o com ara es qualifica : TURISME RURAL) rodejat de mones i pa cassolà (fet per nosaltres a un forn de llenya), d’esmorzades salades no perquè estaven sinó perquè tot era saladura (sardina de casco, capellà, "ueva", moixama), de caminades fent espàrrecs. Però tot canvia sense adonar-se’n. Les dues coses que més m’han cridat l’atenció són la diversió i els jocs dels nanos i l’arròs per fer la paella. Us comente : abans d’acabar el mil·lenni milerista (1998-99), el meu fill major jugava amb els pares a les cartes, els narraven històries al racó del foc o fent jocs i cançons per les nits i es llavaven en aigua calfada també a la llar. Ara , una dècada després de canviar de números (2009-10) els fills juguen amb la PsP,NDs, escolten música amb un Mp4 o ipod i és dutxen amb aigua calenta. El segon cas de reflexió ha estat l'arròs ( Oryza ...

Si us abelleix, vos ofereix una oferta pasqüera amb retard però d’allò més dolça i gustosa per xusclar-se els dits : Pel matí, a trenc d’alba, fer llenya i encendre el forn per a pastar. Mentre agafe temperatura peguem una passejada pels camins del voltant a uns huit-cent metres d’altitud mirant la neu de la serra Aitana i fent un manoll d’espàrrecs per fer un remenat amb alls tendres i favetes per esmorçar. Acompanyat d’un gotet d’absenta. Rent, sal, aigua calenta, farina i a pastar el pa.. Per a dinar un arrosset caldòs de perdiu (no caçada amb les mans però poc a faltat) i descans al racó del foc perquè està nevant i fa fred. Per la vesprada toca les mones (El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors): ous, raspadura de llima, taronja sucada, sucre, sal, farina, rent i a pastar i fényer en un llibrell heretat dels besavis. A la post i a esperar que la pasta es faça bona (per cert la past...