![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidtavOqfQxtv4GS44VGVcs7LdAq-01iufPoXhCl25mpYM3bFMq_2wCfImTk3CqUnqTTUo-JMoxSEQBCd1ESGYgRawGiZwytkrVz9x2q-2ikwlZ6Kw6TLblepxeZ0nCJsmsNA6wHGF8DoqUE4GB_yQa1OeMtT5V6gAYRqjhbBVAfhx8HDkbreHvipJ8/s320/IMG-20220705-WA0010.jpg)
Vides anònimes. Cada gota que plou té on caure. MCMXLIV . Amb les primeres calors de juliol del '44 (segle passat), quan el Colossus, primer ordinador a gran escala (d'ahí el seu nom) ajudava a desxifrar els missatges en codi Morse (Enigma) de l'exèrcit alemany (II Guerra Mundial), la ti Rosa "el Màlia" paria el tercer fill: la primera dona ( Rosita ). De ben menuda, ella i sa mare, se'n baixaven, caminant al sanatori de Fontilles on treballava la ti Rosa "el Màlia" (uns 4 quilòmetres). La fam de la postguerra en unes terres de secà va fer que molta gent dels pobles de La Vall de Laguar emigraren a l'Alger, França, Suïssa, Alemanya, Argentina. Rosita tenia setze anys quan va agafar la maleta i se'n anà a treballar com cria(d)eta a París : la ciutat d'on venen els/les xiquets/es. Una anècdota de moltes: " Rosita, porte un couteau (es pronuncia "cotó") sur la table (taula)". Tota estranyada per la petició de la seu