Vides anònimes. Cada gota que plou té on caure. MCMXLIV . Amb les primeres calors de juliol del '44 (segle passat), quan el Colossus, primer ordinador a gran escala (d'ahí el seu nom) ajudava a desxifrar els missatges en codi Morse (Enigma) de l'exèrcit alemany (II Guerra Mundial), la ti Rosa "el Màlia" paria el tercer fill: la primera dona ( Rosita ). De ben menuda, ella i sa mare, se'n baixaven, caminant al sanatori de Fontilles on treballava la ti Rosa "el Màlia" (uns 4 quilòmetres). La fam de la postguerra en unes terres de secà va fer que molta gent dels pobles de La Vall de Laguar emigraren a l'Alger, França, Suïssa, Alemanya, Argentina. Rosita tenia setze anys quan va agafar la maleta i se'n anà a treballar com cria(d)eta a París : la ciutat d'on venen els/les xiquets/es. Una anècdota de moltes: " Rosita, porte un couteau (es pronuncia "cotó") sur la table (taula)". Tota estranyada per la petició de la seu
Entrades
S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2022