![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggnJQ-vtKR-5NOtsh7cv_ua8wzWAJHjCYygmbbU2bvlgKMt0W3rCkQSbliEGX0Td96v4i4ImbKrQc-82s2OHlk5hkGy8lX8HXvyhrYSsdIMVwNWqkCh5GvdI7AFZKReZUKB1SF7aYrZyA/s320/cassalla.jpg)
El cambrer ompli 1/3 del got i al costat deixa un altre amb aigua. -Una i ens anem! l Es posa un xorret d ’ aigua i se la beu. -Ad é u, fins el proper divendres. Amb un gustet a regal í ssia en la boca s ’ acomiada. Recordeu : hi ha que beure amb moderaci ó . Reconec que é s una frase massa subjectiva i personal perqu è : quina mesura é s? El consum responsable implica, a m é s, no consumir alcohol, é s a dir, si no es beu, millor. Les cormarques centrals tenim gustos pareguts en les begudes que refresquen i alegren la nostra exist è ncia des de temps immemorial per a brindar amb el millor de les nostres somriures, sempre en bona companyia, i la resta, deixar-se portar. É s la beguda per a lo bo i lo ro í : de l'amistat, del comboi, de la perdici ó , del pre à mbul. Pareix ser que el primer aiguardent d ’ an í s va ser elaborat pels mariners holandesos amb els seus viatges a l ’ Orient all à pel segle XVI. All í van comprar llavors d ’ an í s estrellat d ’ on s