Alguns llibres són extremadament perillosos perquè sota el vel del coneixement amaguen supersticions i heretgies contràries a la paraula de Déu. Hi havia, sobretot u, preservat en secret per un pocs homes que es converteix en l’obsessió de la Inquisició. i que a finals del segle XV va generar la més gran persecució feta contra una obra escrita i com no per als seus posseïdors. Estic parlant de l’edició feta en llengua vulgar pel germà de Sant Vicent Ferrer, Bonifaci, editada en 1478 per la impremta de Lambert Palmart. Se’n feren 600 exemplars i en l’actualitat sols queda com a prova la fulla del colofó (Hispanic Society of America, a Nova York). És la Biblia valenciana.El llibre que he llegit aquest estiu es titula “L’estany de foc” de Silvestre Vilaplana (alcoià i autor d’altres obres com “Les cendres del cavaller”, “Els dimonis de Pandora”) i publicat per l’editorial Bromera (novembre de 2010). Aques autor amb mestria i intensitat captivadora entrellaça fets reals amb altres ficticis per narrar un dels episodis més sagnants protagonitzats per la Inquisició a les nostres terres: persecucions a l’estament religiòs, a la noblesa i, sobretot, als jueus conversos que amagaven la seua fe. La inquisició va ser una institució judicial eclesiàstica d'origen medieval creada pel Pontífex Romà Innocenci III l'any 1215 amb la missió de vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses Molts anys més endavant, el 1478 per iniciativa de Ferran el Catòlic i amb la finalitat de combatre als jueus, es crea la Inquisició espanyola, depenent directament de la corona. Va ser l'única institució comú d'Aragó i Castella durant molt de temps. Aquest fet va enfortir la monarquia. El primer període va destacar pel seu rigor i virulència. La seva activitat va ser alta durant les monarquies dels casa d'Àustria, i minvant durant els Casa de Borbó, va durar fins el 1834