![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhds7Vwt7eDBBfBsKuCRr9ukeJf_fZ_cOGFFzvEUHV3FmBIS9U390ybdFyHld7gK2q7cfKYepTR-Xyhp0DDBLkMRBA8y1FagM0H1AdzifT0Basq63OqTFVmnZ43GIrd8d2nkOjEyhXdzV0/s320/benimassot+i+guia001.jpg)
la història local o també coneguda com microhistòria fa que coneguem i descobrim temes que en altres èpoques haguera estat inversemblant. Personalment i perquè els meus mestres també m’ho han incultat gaudeisc d’aquestes lectures “de marginats”. Per aquest motiu m’agrada i m’aplique la frase qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut . D’aquesta guisa he rebut el llibre de Manel Arcos titulat “ El robatori de Benimassot ” publicat per l’editorial Tívoli. Fins fa poc teníem poca bibliografia i les cròniques de roders quasi sempre eren narracions orals que es convertien en llegenda, misteri i moltes versions dels mateixos per part de la premsa escrita. El robatori de la ferradura (34 lladres i 9 víctimes) va ocórrer a les darreries de l’últim terç del segle XIX : un diumenge a les 6 del matí a l’hora de missa. Concretament el 22 de febrer de 1874. Època convulsa d’un sexenni democràtic (1869-1875) amb una societat alliberada però plena de senyorets i cacics. La 1era República