Quan era menut, al poble, hi havia m é s d ’ una botiga (tenda de barri) “ ultramarins ” de comestibles i altres productes. Normalment eren locals xicotes i foscos amb m é s aspecte de magatzem que de botiga. Era una casa on es venien moltes coses i podies comprar de tot, productes frescos i al pes i conserves. Tamb é hi havia olles, cordes, espardenyes, etc. i els llauradors podien donar eixida als seus productes agr í coles (fruita, verdura, ...). Eren el rebost del poble. Entraves i estava ple de gent i tenies que demanar tanda (torn) amb la t í pica frase : “ qui é s l ’ú ltim/a? ” . Torn d ’ espera perqu è no hi havia una cua f í sica establerta. Tots i totes en grupets parlant. Eren el punt de trobada dels ve ï ns i dels forasters preguntant. Aleshores, tamb é feien una funci ó social. Un dels instruments m é s caracter í stic i com ú era la balan ç a per pesar els productes. Tamb é hi havia per mesurar a l'engròs (granel), per exemple, els ll...