Com ens deia l’admirat Joan Pellicer (un dia que vam coincidir a la caseta dels meus pares) : les coses senzilles com el tacte de l’aigua de la font, els tast de la verdura salvatge o l’olor del pa acabat de traure del forn són les més bones i esplèndides. En la foia encara hi havia llenques treballades; això, junt a les primeres plogudes de la primavera d’hivern i que no estava fent fred, havia dut l’exuberant eixida d’ herbes mengívoles (verdura salvatge). Eixe matí, el meu amic estava acabant de cosir el cabasset de llata amb fil de palomar que les rates havien rosegat; quan vaig veure, prop d’ell, una corbella penjada i una navaixa rovellada. I si agafem el cabasset que estàs apanyant, la corbella, esmolem la navaixa i ens anem a fer verdura ? Però, la nit anterior, els dos amics havien apretat un poc en el beuratge i l’agrura (cremor d’estomac) els papava. Aleshores buscaren en un marge de pedra seca unes branquetes de raïm de pastor i anaren mastegant poc a poc. Nom...