![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOKLb117Jeg6Pw4KaGjRQn1ErrIXKMxgXj00tPc6QmJYRk-WpTXoCNpXV_QlVlYcQMxxwwESIaEi6Itvhta93hnTXhWCk8Ynr6qJV0YLDrMe9BIEYBYSU9Q15q463Xfbx36fjNTRtisP8/s320/IMG-20190828-WA0002.jpeg)
La llum del cresol minva, però el repte que em vaig proposar està aconseguit. Recuperar i recordar velles tradicions, encara que la meua esquena, genolls i dits de la mà, em diuen a l'orella, " una y no más, santo tomás". Com podeu comprovar i veure en les fotografies he fet i recordat velles tradicions: pelar ametles a mà en una taula i trencar ametles amb un martell. Abans cal arreplegar la matèria primera (prima). De bon matí, quan el sol asoma el cap pel Montgó, he començat a espolsar els ametlers marcons (menys fulla i menys corfa) perquè cauen abans de l'arbre i el porc senglar se les menja (quina nit ens han donat, un bon ramat ens ha llaurat el bancal). Després ha tocat la classe comuna, més fulla i difícil d'espolsar (borda, puntera,...). Una canya, un cabàs de llata i un barret són les meues eines. Una botija d'aigua i el gos de companyia. Feta la collita i quan el sol d'agost acarona el meu cap i estic torrant-me com les ametles