Encara era nit fosca quan l’home del monyo blanc es penja a l’esquena la sulfatadora de coure (manubri de ferro i manovella de fusta), es posa la gorra de llana grisa a quadres i agafa el gaiato. S’ha alçat i hui la cama li fa un poc de mal. Arriba a les hortes de la font grossa i seu una estona. El dia comença a aclarir i els seus 89 anys comencen a passar-li factura. Tanca els ulls i li venen al cap els records de joventut. Terra viva. Llaurador. Tot el món s’havia alçat prompte. Nit fosca. En la quadra, el pare amb eixes mans grans de pilotari, ja tenia l’albarda i la sària posada al matxo negre i a la mula. El germà estudiant estava eixe cap de setmana al poble i ja tenia els cabassos de llata, els sacs d’arpillera i les canyes a punt (primes, grosses i llargues). La germana menuda, que s’havia convertit en la dona de casa (el pare feia anys que era vidu), estava acabant d’omplir el setrill de l’oli i ja tenia el recapte apunt i havia agafat els capells de palla. La senda era lla...
