pilota de fulls de paper

Ha estat, i encara segueixen, essent uns dies on el protagonisme està l'oratge. I no per ploure o fer xafogor, sinó pel fort vent que des del dijous ens afecta. Raxes molt fortes que han produït desgràcies humanes (sinó recorde mal més de 13 morts), en la naturalesa ( el foc de Finestrat, la Nucia i Polop a les faldes del Puigcampana, o el de la Serra Grossa, prop de Bixquert), en les obres dels humans (cases, pavellons, vaixells, murs, teulades i un llarg etcètera). Però jo no vull parlar del temps sinó d'un altre aniversari ( i van....tots els dies recordem alguna coseta, veritat?) que celebrem a les nostres terres ( bé, crec que més  els valencians del nord que nosaltres, els del sud. Què tenim que fer!). Sí , el títol , és una pista : 50 anys de cançons. Al gener de 1959, la revista "Germinabit" que publicava la Unió Escolania de Montserrat publica un article de l'advocat Lluís Serrahima titulat "Ens calen cançons d'ara". Sí!, en temp...

Una amiga em va comentar que parlara de Sant Antoni puix aquest cap de setmana s'han pegat foc a moltes fogueres al voltant de la festa de Sant Antoni del Porquet (17 de gener). Però parlaré d'altres coses, sense que s'ofenga, com que aquesta festa tan arrelada en els pobles valencians em porta al cap records de la meua infantesa a la Vall de Laguar. Recorde que allí es feia (encara hui la fa l'ajuntament a la plaça, amb els permisos corresponents de la conselleria) la matança del porc on tota la família (majors, adults, joventut) posa de la seua part:  pelar i bullir la ceba, preparar la pasta de les botifarres i penjar-les, netejar els budells, menejar la sang, coure la carn, fer els cuixots tapats de sal,i un llarg etéctera. Sentats en les cadires de boga (eren baixetes) al racó de la ximeneia i veient com bullia la caldera o, fora, a la serena, amb eixos dies de lluna plena on l'única llum eren les nits estrelades i anàvem a dormi...

No és pel fred que estem passant sinó pel bufit de respirar tranquil una situació familiar que no pots ni saps com controlar. Veureu : quan t'envien a un quiròfan a extirpar-te una "peça" del cos els pèls s'escurfen i la ment comença a treballar més del normal (no cal jugar en la nintendo DS al brain games). El tema de lo desconegut i la mort són complicats d'explicar i el nostre cervell cabileja a tota hora. Quan estàs en una sala d'U.C.I. esperant, el temps es valora, i les preguntes sense resposta són continues; i com no, els records passen continuament per la ment. Però crec que més amarg és la llarga espera des de que t'ho diuen fins que el criden. La sanitat valenciana,i és una opinió personal meua, té bons professionals, però l'administració i la burocràcia és molt lenta, poc compassiva amb els malalts/pacients i apissonadora per als familiars. No ho dic per dir-ho, sinó que per sort o desgràcia estic tocant molt d'hospitals (púb...

La veritat és que feia temps que no vivia un dia tan intens com aquest dissabte passat. Com deien "...vaya, vaya aquí no hay playa..." Los Refrescos, allà per l'any 1989, però GLOBALITZACIÓ (?) i CRISI (?) a ttutti pleni. Pel matí ( a les 9) vaig agafar la furgoneta amb la família (tres generacions anàvem dins) i a passar una matinal de pilota valenciana al poble veí de Murla : tallers, esmorçar, partides, amics/gues, cultura i esport valencià per tot arreu : el parlar, el menjar, la forma de vestir, el casino i les travesses, els jocs infantils,.... front això vaig fer un buïdet per a acompanyar a la dona a Xaló a comprar mistela i demés per a uns amics morqueros i .... mogolló de gent. Ens fan aparcar dins d'un bancal d'ametlers i pagar  1,50 €, hi havien més de 80 cotxes, però es que més avant hi havien quatre bancals més... jeje després diuen que la terra no deixa i que el preu de l'ametla sempre està a 1€. Però, les sorpreses continuen : hi h...