són fàcils de dir però males de contar: des del dilluns segons l’ONU som 7mil milions de persones habitant el planeta Terra. Diverses curiositats fan que parle del tema com : fa 211 anys (1800) érem mil milions; segons aquest organisme naixen 180 neonats cada segon (i uns 7,6 milions de nens menors de cinc anys moren cada any en tot el món degut, sobretot, a malalties com la pneumònia, la diarrea, la malària o per haver sofert problemes de salut en el primer mes de vida); si em permeteu utilitzar aquesta paraula dir que tenen un “guanyador”: una nena filipina amb cognom espanyol (Danica Camacho). Recordar-vos què en 1999 es superà la barrera dels 6mil milions també fou un 1 filipí (quina casualitat, no trobeu?) i que milers de persones a la capital Manila habiten els camps sants o cementeris d’on obtenen ingressos com a cuidadors de tombes. Més curiositats : que d’eixos 7mil milions, quasi mil milions viuen en la pobresa perquè tenen un sou d’unes 150 pts. mensuals (més clar i contundent si vos dic un dòlar i 25 cèntims o 89 cèntims d’euro, veritat?). Mireu, les desigualtats socials segueixen creixent. El 1960, el 20% dels més rics acaparaven el 70% dels ingressos. El 2005, el percentatge ja havia pujat al 77%.
També ens diuen que calculen cap el 2050 que arribarem als 10 mil milions d’habitants. Un desafiament encara més vertiginós per als països pobres que s'uneix a altres no menys preocupants com són l'escalfament global, la sequera o l'explosió incontrolada de les grans ciutats.
Com ha dit el secretari general de l'ONU, que el món arribe als 7.000 milions d'habitants "no és una simple qüestió de números sinó una història humana". "Set mil milions" que "necessiten aliments, energia, ofertes de treball, educació, drets, llibertat...". És a dir, "tot allò que cadascú vol per a ell mateix però multiplicat per 7.000.000.000" i "naixerà en un món ple de contradiccions": d'una banda hi ha "abundància d'aliments" però de l'altra, "cada nit, mil milions de persones se'n van al llit passant gana".
Segons les Nacions Unides, el 2025, l'Índia es convertirà en el país més poblat del món, per davant de la Xina, amb prop de 1.500 milions d'habitants, i el Japó, així com la resta de països rics, s'haurà d'enfrontar amb una població totalment envellida. La prova d'això la trobem al nord d'Europa, on en els últims dos anys han estat cada cop més les persones més grans de 60 anys. Així, l'esperança de vida dels europeus, situada al voltant dels 80 anys, contrasta dràsticament amb la de l'Àfrica subsahariana, que és només de 54.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada