Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2019
Imatge
Un dels records que tinc de la meua infantesa é s la d ’ acompanyar al pare a l ’ hort i al bancal a “ fer tracte ” , a intentar vendre la taronja, les ametles, la fruita o el ra ï m. En el bancal, el “ corredor ” i l ’ amo arribaven   als   acords   pertinents   que   permetrien   la   recollida   de   la   preuada fruita. Depenent dels anys, de les circumst à ncies del mercat o de les condicions de la mercaderia, unes vegades la collita es contractava “ a ull ” ; d ’ altres, “ a pes ” ; hi havia voltes que s ’ acordava nom é s una “ primera passada ” , mentre que d ’ altres es collia, per exemple la taronja, deixant “ l ’ arbre net ” . Aquest pacte verbal entre comprador i venedor era com una escriptura feta davant el notari. Era un tracte i ja no calia res m é s.   “ qu è em dones? ” , “ quant vols? ” , “ home, te n ’ has passat ” , “ afegeix-ne un poc i é s teu ” , “ tracte fet ” . I el tracte quedava tancat. Un inc í s abans de continuar, en totes les cases, sempre hi hav
Imatge
132 pr é stecs en dotze anys. Llevat de les vacances, una vegada al mes. 15 dies a casa. No est à mal? Estem parlant del llibre “ Tierra : la definitiva e impactante gu í a visual de nuestro planeta ” de James F. Luhr i publicat per Pearson Alhambra l ’ any 2004. El llibre é s gran (27 x 31 cm.) i pesat (520 p à gines). Fins ac í , tot seria normal, per ò i si vos dic que sempre se ’ l emporta el mateix usuari? S í , 132 vegades. Segurament estareu fent com jo, els ulls oberts com un br ú fol (el m é s gran dels mussols). Hui m ’ he atrevit a preguntar-li :   - J.A. te ’ l sabr à s de mem ò ria? No vols agafar un altre? – No, gr à cies   Josep. Quan el tinc, entre les mans, les hores del rellotge passen diferents i les seues fotografies deixen volar la meua imaginaci ó . A m é s a m é s, com pesa lo seu, tamb é em serveix per fer exercici de bra ç os i cames subjectant-lo. Torna el silenci, li pose la data de tornada al pr é stec i l ’ usuari ix per la porta. Diuen
Imatge
Segons el presocr à tics (Gr è cia Antiga), els quatre elements cl à ssics de la naturalesa s ó n : aigua, terra, foc i aire. La ci è ncia ha demostrat que la mat è ria est à formada per molts m é s elements que els quatre cl à ssics. La taula peri ò dica dels elements seria la successora d ’ aquest model. Per ò mira per on, aquest cap de setmana, eixos 4 elements han format part de la meua quotidianitat diumengera. Vam eixir de l ’ acte religi ó s (missa per ma mare, ahir feia un any de la seua mort) buscant el solet. Despr é s de fer la fotografia que vos adjunte, m ’ ha vingut al cap que tenim una mem ò ria que no supera els tres telediaris. Som all ò que recordem. R ecordar per no oblidar. L a vida no é s all ò que hem viscut, sin ó all ò que podem recordar i contar. Puix anem a contar i recordar per a qu è no oblideu. No ha plogut molt, per ò la terra estava assaonada per plantar el dos manolls de ceboll í . Una “ xaeta ” (aixadeta o aixada menuda), una lle
Imatge
Fa 27 anys i 8 dies vaig entrar per la porta de la pla ç a. Estava oberta com hui. Anava amb closes i mon pare em va tindre que acompanyar perqu è no podia conduir. Tenia la cama esquerra enguixada (escaiolada). S í , vaig entrar en mal peu!. Malgrat el dolor, traspassava la porta amb un somriure intern i unes pessigolles a l ’ est ó mac. Despr é s de un parell d ’ anys d ’ oposicions, venia a incorporar-me al meu nou lloc de treball. Ell estava en la porta esperant-me: -Bon dia, tu ser à s el nou arxiver-bibliotecari? S ó c Luis “ l ’ agutzil ” . Estic per al qu è el fa ç a falta. Puix, s í , ha estat per a tot. Jo el coneixia com “ el manetes ” i “ enciclop è dia viva ” , com la s è rie de dibuixos animats “ Bob Manetes ” (se ’ n recordeu?) i l ’ Espasa (la conegueu?). Els principals ideals de la s è rie eren la resoluci ó de conflictes, el treball en grup, la socialitzaci ó i l'aprenentatge. L ’ Espasa é s una enciclop è dia universal il · lustrada, é s una gran
Imatge
Mirant documentaci ó antiga, l ’ amiga M ª Luisa es troba un document de 1712 on hi ha un ju í perqu è el “ queixer ” de la s è quia no estava ben conservat. Queixer? Els dos ens quedem mirant-mos amb els ulls oberts com p à mpols. No hav í em sentit ni escoltat mai eixa paraula. Agafe el diccionari Alcover-Moll i ens diu : - Queixer : canal o llit artificial per a una s é quia o conducci ó d ’ aigua. Per a alguns de vosaltres (lectors) tant queixer com s é quia s ó n paraules desconegudes. La “ s é quia ” é s una excavaci ó llarga revestida de rajola o pedra que serveix per a conduir l ’ aigua d ’ una font, d ’ un riu ja siga per a regar per a abastir d ’ aigua al poble o per moure els molins. La s è quia mare é s la m é s ampla i pren l ’ aigua directament del riu o font i la reparteix per mig de “ sequioles ” o “ sequions ” . A la comarca de La Safor, els sequions s ó n els conductes derivats dels “ bra ç als ” , i dels sequions parteixen altres conductes m é s