Bona guaita, bona! E lls passegen deu o dotze passos ferms, s’aturen i callen. És una nit de lluna plena i silenciosa, hui poden menjar figues seques i panses i beure un barral de vi. Fet i debatut, 800 anys no són res... Els amics (gràcies Ximo T. I Rafa G.) em fan arribar documents que parlen del poble dels meus familiars (La Vall de Laguar) i m’he fixat en la toponímia (la part de l’onomàstica – és la part de la lingüística que estudia els noms propis- que estudia l’origen i el significat dels noms de lloc) i els canvis que s’ha produït en ella motivats per la imposició d’una llengua nova des de la conquesta pel rei En Jaume I (llatí i valencià) i el Decret de Nova Planta (tot en castellà). Què complicat resulta escriure un topònim quan les imposicions polítiques obliguen als escrivans a escriure en una llengua imposada. Primer que res, respecte al nom LAGUAR jo em quede amb la definició feta per l’arabista Carmen Barceló Torres: és el topònim àrab “ al-Agwar ” (...