pilota de fulls de paper

Com a tot xiquet, m’agrada caminar pel rastell, però la tanca de canyís feia bac (ombria) i he entropessat i he caigut un bac (caure). Com a bons valencians, els que anaven amb mi anaven a bacs (rient). No m’ho he pensat dues vegades i del sac he tret dos trons de bac que els he fet esclatar a terra. A bacs i redolons han botat els que anaven amb mi. Ara ja no van a bacs (riure) i els dit “no digueu blat que no estiga en el sac i ben lligat” (no alegrar-se abans d'hora, pel que encara puga passar). Fet i debatut del bac i de les rialles, ens anirem a fer un mosset a les taules que hi ha al costat de la font del llavador i farem una partideta de cartes (o dos): al bac (cau), o al truc , o al subastat (tute en castellà) o a la brisca. Encara no ho sabem.    A cau d’orella us parlem dels tres jocs de cartes també us direm qui no ha guanyat...   Per cert, jugar a jocs de cartes , amb coneixement i sense caure en una ludopatia, ens aporta beneficis per a grans i menuts :   ense

La mort inesperada resulta m é s traum à tica i el dolor per la p è rdua resulta tamb é m é s dur de superar; aix í com el proc é s d ’ adaptaci ó despr é s d ’ eixa p è rdua no esperada (el dol). La vida é s un conjunt de guanys i p è rdues, no é s culpa de ning ú , per ò viure exigeix una adaptaci ó constant. Com deia un fil ò sof per combatre la mis è ria humana tenim tres dons: el somni, el somriure i l ’ esperan ç a. Els experts ens diuen que no hem de mentir mai sobre la mort, que el tema de la mort deuria parlar-se en la vida di à ria sense eufemismes (paraula o expressi ó atenuada), no amagar el dolor i no impedir el consol. Paula era una jove usu à ria de la biblioteca que nom é s li deien que tenia una llibre que llegir a escola o l ’ institut passava per la biblioteca a demanar el llibre. Primer amb el carnet de sa mare, despr é s amb el seu. Ara, amb tot el nostre respecte i condol, la biblioteca vos escriu i vos llig l ’ adaptaci ó que hem fet del conte   de Wo

"sense llum, ningú hi veu". Al menys això diuen les veus sàvies. Vaig a treure a llum un fet que ha succeït aquest matí. L'arxiu i la biblioteca d'Albaida estan a mitja llum com podeu veure en la fotografia (llums d'emergències). La llum artificial ens està fallant. Se'n va i torna. Torna i se'n va. Aleshores, la llum natural entra escassament (dia ennuvolat) i sense fer molt de soroll per la porta i les finestres. No tenim cap cresol, però farem llum amb els ciris que tenim guardats al raconet de l'escala. Tindrem paciència i tornarem a obrir els ulls a la llum. Encendrem el llum i farem llum. "Que vinga, que vinga, que vinga la llum / abans que el petroli mos òmpliga de fum... /...els xavos que hi havien... que vinga, que vinga, que vinga la llum i que al senyor ....." (Al Tall) Però abans d’anar-me a encendre els ciris, vos contaré una història.  Antigament, l’ofici de sabater era exercit quasi només per gent desfavorida físicame