pilota de fulls de paper

M’he retrobat al poble dels “ moros, cabelis, judios ” (gentilicis populars) amb gent que feia temps que no ens veiem perquè, enguany, he anat molt poc (quatre dies mals contats). Un cap de setmana de quatre dies amb els sentiments contraposats, de felicitat i rialles front ulls humits i amargor. Ha estat el retrobament amb la família i els amics i també amb dues persones molt valentes i lluitadores (una maratoniana “runner” del Tourmalet de les terres blanques i de fer pastissos de nadal; i, un ex-pilotari del lloc de coves reconvertit en recol·lector d’herbes remeieres – plantes medicinals i curatives- i adobador d’olives). Està sent un any complicat i difícil de digerir per a totes i tots on hem vist que de colp i volta s’enfugia el demà amb un present incert i gelat. Hem plorat de desesperança perquè no trobem una raó o motiu al que està succeint. Però bé, tornem al poble dels “moros, cabelis i judios”. El “ pont laboral ” de quatre dies ha estat envoltat de passejos molt vent...

Hui tocava portar el cotxe al mecànic al poble del costat. Res, coses de les “modernors” i la tecnologia. Enrique és un mecànic com els d’abans, si m’ho permeteu. Engega el motor, para l’orella i diu el que sent. Després vénen els ordinadors/mecànics. Quan ja me’n anava cap a casa, escolte com li diu a un home més major que jo, que esperara un poc i el duria al seu poble, un poc més amunt del meu. Jo m’ofereisc a dur-lo. El mecànic i l’home més major que jo em donen les gràcies. Fem camí. Les presentacions normals, jo Josep i vostè? Ricardo. Li dic el malnom com em coneixen al poble on treballe i visc, “el bibliotecari” i d’on sóc i l’home, ja no m sorprenc, diu que sap on està La Vall de Laguar. Fa 30 anys no era així. Si no deia sanatori de Fontilles, quasi ningú situava Laguar en el mapa. Alguna cosa bona estarem fent. Ell comença una conversa molt distreta i animada. Em dir-vos que el trajecte s’ha fet curt i tot. Està jubilat i cria gossos. En té més de dotze i tots podenc...