Preparant les oposicions (la part pràctica dels èxamens) veia que la lletra menuda dels dvds i cds que catalogava si no era amb una lupa no podia llegir-la; que quan consultava documents de l’arxiu per a l’article del llibre de festes d’enguany (tinc una amic fester i m’ho va demanar com un favor) acabava marejat i amb els ulls plorosos; i quan acabava el dia laboral sempre estava amb la vista cansada i hem costava molt llegir per les nits; però jo, en un principi, ho vaig relacionar amb l’estudi de les oposicions, l’estar tot el dia davant la pantalla de l’ordinador, i la lectura diària. Però la revisió que m’han fet en el treball durant el mes de maig m’ho acaba de confirmar: em faig major i estic perdent visió de prop. Per tant crec passaré un temps relaxant-me de la lectura fins que mire (mai millor dit) quina solució done als maldecaps i fregons d’ulls que faig diàriament (segurament ulleres amb cristalls progressius) i per això ací voldria parlar de les dos cosetes que he estat llegint. El darrer llibre que he llegit a trontollons després d’haver acabat i aprovades les oposicions ha estat "Contes pel mòbil", és un recull d'històries reals de la Vall d'Albaida. És un 'llibre pensat per adults destinat al joves' amb relats lligats per alguns pocs elements identificatius de la Vall. Es tracta d'una iniciativa de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida editada per Carena (octubre del 2010). Amb pròleg de Joan Olivares (Otos) compta amb relats de Francesc Mompó (l’Olleria), Frederic Oriola (Quatretonda), Francesc Company (Albaida), Imma Descalç (Albaida), Joan V. Sancarlos (el Palomar), Mariló Sanz (Aielo de Malferit), Sergi Gómez (Ontinyent) i Marc Gomar (Beniatjar). I a la vegada, també llegia les fotocòpies d’unes quantes fulles d’un llibre més vell, publicat l’any 1999 per l’editorial 7 i Mig, que m’ha arribat de casualitat. És titula “Así luchábamos” d’Ismael Roig Soler. És la biografia, contada per ell mateix, d’un anarcosindicalista  de la CNT que viu una República (1931-36), una guerra civil (1936-39), la clandestinitat (1942-45) i un exili (França, Brasil, Uruguai, Veneçuela) i un retorn (Barcelona,1972). Fins ací podria ser tot normal però el curiòs, per a mi, ha estat que Ismael naix ha Benissoda (poble on tinc amics i podria ser inclús amics familiars de l’autobiografiat...estem investigant per comprovar-ho).....
ara m'agradaria que seguireu la lectura i resum del llibre sobre anècdotes i records d'Albaida en l'altre blog que tinc creat (ho sent tinc que promocionar-lo : http://pilota-albaida.blogspot.com/ ....). Gràcies