aquesta no era la manera que durant el cap de setmana havia cavil·lat per acomiadar-me d’un càrrec del qual vaig ser elegit fa huit anys (després de dues eleccions pel mig); però raons laborals insalvables (com quasi sempre) m’impedeixen assistir a la darrera reunió convocada i he pensat : per escrit i en el blog (per si de cas algú m’ho llig). Sóc membre del consell escolar del col·legi dels meus fills i membre de l’ampa. Pareix l’altre dia, i fa quasi deu anys quan assistia a una assemblea extraordinària per elegir una directiva i president. Els amics i coneguts no s’ho creuen però sols estava jo com a pare més els quatre membres dimissionaris perquè el president ja no tenia els seus fills, puix havien passat a l’institut. Em van oferir estar en la junta però vaig denegar l’oferiment i un dels pares s’oferí com a president. Amb el temps, perquè al ser “foraster” desconec a les persones/famílies vaig comprovar que estaven allí per raons més polítiques que d’interés per l’educació i bon funcionament de l’escola pública. Així ens anà durant eixos quatre anys : no erem ni 80 socis de més de 400 xiquets. Fa sis i dos anys, respectivament, vingueren aires nous i m’oferiren a presentar-me com a representat dels pares en el consell escolar i a ser vocal de la nova generació de pares i mares que sí que miraven pels seus fills/es en un AMPA totalment renovada i amb ganes de fer cosetes: reunions mensuals, agenda escolar, compra/venda de llibres escolars, activitats extraescolars, viatge a la neu, de 6é, de nadal,  tallers de formació per a pares i mares, decàleg del menjador, sopar de fi de curs, condicionament del gimnàs i pintada del mur del pati, web i blog, i un llarg etcètera com la reforma de l’escola i les assemblees anuals; per cert, no massa multitudinàries. Això donà com a resultat que actualment el 95 % (340 de 355 alumnes) dels pares/mares siguen socis de l’AMPA. Com tot en aquesta vida, hi ha coses ben fetes i d’altres que es poden millorar, però el que fa falta es que els pares i mares PARTICIPEN ACTIVAMENT en l’educació dels seus fills/es i això implica un poquet d’esforç i de temps particular per formar part de l’Ampa i si u vol del Consell Escolar. Acabe fent-me un poquet vermell de cara (em fa vergonya fer-ho públic) però tinc l’honor d’haver sigut el pare més votat les dues voltes que m’he presentat (imagine que serà pel meu treball públic i la gent pensarà...per a votar a  un desconegut, vote a aquest home que sabrà de lletres...)