Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta refranys
Imatge
la frase comentada, arran d’una fotografia dels anys 60, va portar mocador 13 mesos   fa que hui parle del dol . El dol és l'expressió mitjanament formalitzada de respondre a la mort, és a dir, la mostra externa dels sentiments de pena i dolor davant la defunció d'un ser volgut. En els països occidentals, això inclou els enterraments, les   esqueles i roba de dol, entre altres. El costum de portar roba negra sense adorns en senyal de dol es remunta almenys a l'Imperi Romà, quan la toga pulla feta de llana de color fosc es vestia durant els períodes de dol. Durant l'Edat Mitja i el Renaixement, les robes pròpies del dol es portaven per pèrdues personals i generals:   un exemple, després de la matança d’hugonots (dia de San Bartolomé) a França, la regina Isabel I d'Anglaterra i la seua cort va vestir de dol rigorós per a rebre a l'ambaixador francès. El color del dol més rigorós entre les reines europees medievals era el blanc en lloc del negre. Era costum ...
Imatge
tots els matins vaig caminant al treball i hui he ensopegat amb el ti sensio fent la seua passejada matinal, xino-xano. L’home està major, en la baixada de la font de la vila ens em parat a l’ombra d’una casa i m’ha dit una frase.. no hi ha cap cavall que no es torne rossí.. . Aquest refrany significa que el qui és fort perquè és jove, no cal que se’n vanaglorie perquè vindrà el dia que perdrà el vigor. Aquest refrany junt al llibre que acabe de llegir   “ Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts ” de Toni Cucarella en edicions 3i4 han estat l’excusa per fer aquest escrit sobre oficis molt vells, d’altres perduts i frases fetes i com diu l’autor a l’inici de la seua obra... evocar no és reviure el passat, sinó donar-li sepultura. ..   ... mira si he corregut terres que he estat en Alfarrasí,   en Atzeneta i Albaida, en el Palomar i ací (Xàtiva) ... corrien els anys 60 del segle passat i el seu ofici era : sanador d’animals ... com pitjor gust fa, més efecti...