pilota de fulls de paper

Mirar cap amunt. No queda altra. Els amics festers estem passant una temporada complicada i diferent. No aspiràvem a guanyar cap títol, però si a no patir per baixar de categoria abans d'hora.  I ahí estem, lluitant. I quina millor manera? Una reunió de germanor en l'espai social on ens hem criat. L'Hedrera. POBLE DALT. 33 anys i pareix l'altre dia que en plena obra del local, celebràvem la festa de l'aixàviga. Jo estava ajudant al meu sogre i el seu germà a pujar blocs per seguir fent paret, quan vam sentir el corn que bufava i resonava a les Penyes Blanques. En un vist i no res, apareixen uns xiconets imberbes i acabats de fer la mili amb una xàrcia de corda, de malla ampla i quadrada, que servia per a transportar la palla de l'era. AIXÀBIGA.  Pareu de treballar!! Hui és un dia sagrat per al treballador i està prohibit qualsevol feina!! Si no pareu, us posem dins la xàrcia i a més ens teniu que convidar a una rodà de quartet d'absenta.....33 anys després...

Fer Colla. Un grup d'amics ens vam reunir, fa 4 anys, per fer una paella a Garga perquè tenim un parell d'amics que estan malalts i volíem animar-los amb el comboi. Sang i Terra. Després de la paella i del "rota(d)oret", una persona sensata diu en veu alta: sabeu què? No hi ha festers al Poble Dalt, voleu que siguem nosaltres? I tots a una veu, és un tòpic, ENDAVANT. 12 amics,12 festers. De segur que anàvem " ib(e)n-@rranca(d)ets ", però vam tirar endavant el projecte i la proposta. Sense donar-se conte i sense distraure'ns en res vam muntar la barra de festes, les dones ens van ajudar amb les picades d'aperitiu, ens vam disfressar, vam vendre loteria mensual, vam realitzar el sopar de cap d'any...i de colp i volta...ens arriba una pandèmia que paralitza tots els events durant dos anys, d'altres amics de la colla es fan malalts...però eixa "maleïda"  covid-19 encara ens uneix més al grup d'amics i continuem fent COLLA. Colla que...

Plou sobre banyat. Laura-Josep Miquel, no entreu la roba que encara està eixamorada! ( eixamorat és un adjectiu que vol dir que encara té part d’humitat) . Març marcejat : o plou poc o plou molt. Al meu poble si sap ploure, o serà en negatiu la frase de la cançó de Raimon (*) ? I com era aquell proverbi:   Plou prou, però, pel molt que plou, plou poc? (**) (*) a l meu país la pluja no sap ploure: /   plou poc o plou massa; / si plou poc és la sequera,   / si plou massa és la catàstrofe. Lletra de la cançó “al meu país la pluja” de l’any 1983 (**) és així la parèmia: “ Plou poc, però, pel poc que plou, plou prou ”. Bé, com deia el meu mestre d’escola de matemàtiques (Don Juan “el director de Palma”) “en la propietat commutativa el orden de los factores no altera el producto final: ”. Ha estat un mes de març plovedor. De rècord? La memòria nostra és curta i les cames tampoc estan per fer llargues passejades; aleshores, anem a tirar mà de les estadístiques (on...

É s dilluns despr é s de festes i un pardalet viatger acaba de passar per la pla ç a i els carrers del poble els ha vist buits, sense gent. Despr é s de la tronada, ve la quietud. Diuen i conten les persones majors que encara estan sentades als peus de la centen à ria morera que al poble la multiculturalitat i la integraci ó es porta en la sang de les ve ï nes i ve ï ns. Que la fam í lia es fer-se i l ’ amistat per a tota la vida. Que aix ò de les claus al pany i la porta oberta ja no es pot fer perqu è v é nen molts lladres i no es fien de ning ú , per ò si el fa falta, el diuen on est à amagada per a qu è pugues entrar en cas de necessitat urgent de pixera o de mal de panxa. Hi ha una passa de por!! Mig poble en cagueroles. Per ò t ’ avisen: tira de la cadena i deixa ’ l net i perfumat!! I no begues de l ’ aixeta que l ’ aigua ix bruta despr é s d ’ una ploguda com ha fet aquesta setmana. Milanta voltes fa que el poble s ’ ha queixat a la diputaci ó , per ò no hi ha manera ...

cultura, filosofia i humanitats en general, cada vegada "pinten" menys en aquesta societat. Per a què perdre el temps EN PENSAR? Em sorprén la poca resistència en defensar els plaers de la ment front a la concreció del pragmatisme i el benefici d'un món que prioritza "el segon" (temps). Modestament, crec que uns i altres no estan barallats. Pragmatisme, eficàcia, rendibilitat són valors que tenen les humanitats perquè forgen persones que valoren les opcions, les analitzen i es raona la informació que tenim. LO VERITABLEMENT ÚTIL                                                 5 de juliol Arxivant expedients he trobat la primera fulla de sol·licitud de torns per a connectar-se a Internet en la biblioteca d'Albaida : finals de maig de 1996. Fa 20 anys !...