la paraula efímer si la busquem a l’enciclopèdia o qualsevol diccionari de la llengua ens la defineix com alló que no dura sinó un dia o de molt curt durada. Jo em quede amb la primera definició que inclou plaers, il·lusions, flors i jo posaria fins i tot ART. Sí, el que vegeu en la foto, en la meua modesta opinió, és art efímer gastronòmic en paraules majúscules malgrat que per molts de vosaltres la seua autora siga anònima i desconeguda i no hagueu participat en el seu tast. Per què art efímer? no sols per la qualitat del menjar, la qual cosa tindria que valorar un crític culinari, malgrat els que ho hem provat li donem un aprovat alt o com puntuaven en escola fins va quatre dies : P.A. (progressa adequadament). Per què art efímer? perquè s’ha fet per un motiu col·lectiu i sense ànim de lucre, tot al contrari, col·laborar amb els alumnes de l’institut en causes de solidaritat i companyerisme ; malgrat que a dia de hui és més de paraula que de fet. Per què art efímer? perquè la seua elaboració porta a treballar en equip mentre dura la preparació i mescla d’ingredients. Per què art efímer? perquè va durar el temps que la gent s’ho menjava i ho paladejava. Per què art efímer ? perquè ha desaparegut i només es donen una vegada i després desapareixen per sempre. Per acabar vos faig un poquet d’enciclopèdia explicant que es denomina art d'acció (action art o life art) a un grup variat de tècniques o estils artístics que fan èmfasis a l'acte creador de l'artista, a l'acció. El terme va ser creat per Allan Kaprow, que va remarcar la interrelació entre l'artista i l'espectador en el moment de creació artística. També es pot destacar l'aspecte efímer de moltes d'aquestes creacions, element sovint present a la ment de l'artista durant la concepció de la seva obra. Es podria dir que l'art d'acció va néixer els anys 1920 amb el dadaisme i el surrealisme, a muntatges artístics com el collage i el assemblage; tanmateix, el moviment va assolir importància especialment des dels anys 1960, amb grups com Fluxus i Gutai. Entre les múltiples formes d'expressió de l'art d'acció figuren el happening, la performance, i la instal·lació.
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada