En aquesta rondalla (adaptada per mi a la meua terreta, puix l'original parla d'un raïm) queda ben explicada la necessitat de no tocar res a ningú, malgrat siga una cirera o un xanglot ( grans de raïm units per unes tiges al tall, que pengen del sarment) de raïm, només un/a . Comencem : Un pare va sortir amb els seus xiquets a passejar pel camp. Caminant, caminant, van arribar a uns bancals de cireres amb cireres que feien denteta. "El més gran dels xiquets, sense reflexionar allò que feia, agafa una cirera i la cull. Era rogenca negrosa. El seu pare disgustat li diu: -Que has fet ara, Jaumet? Que no ho saps que no són nostres? -Tant se val els nostres com els d'un altre. Per una cirera! I de més a més, tinc set! Has fet una cosa mal feta, vaja -va dir reptant-lo. Caminem una mica més ens asseurem en un pedrís i us faré veure perquè tots ho comprengueu, el mal que ha fet en Jaumet collint una cirera del bancal d'un altre. Us cont...