Com cantava el Jaume Sisa "passeu, passeu de la tristor farem llum i casa meua és casa vostra... i omplirem el dia de colors i perfums”. Quan fas passejades matineres, a trenc d’alba, el cor estima i també aprenem les parts del cos perquè els peus caminen, els ulls ho escodrinyen tot, els dits toquen les fulles banyades de l’olivera, les mans agafen una branqueta de fenoll per a què les dents masteguen i que la llengua taste i la boca parla per dir bon dia. Pares l'orella per escoltar el cantar de les aus i sentir el raucar de les granotes en el riu. El nas olora el flaire de la flor de gesmiler en les casetes o dels productes fitosanitaris per tractar la mosca mediterrània. Amb els ulls ben oberts veus córrer els catxapets (cries de conills) per amagar-se de nosaltres o alçar el cap i veure entre eixa mata de cotó fluix (altocúmuls) com el sol vol obrir-se pas, ensenyant el morret i els primers rajos. Però hui he “profanat” un antic forn morú i vull fer un xicotet homen...