Quina empastrà havia fet. Tenia un aspecte entelat i tèrbol. Alguna cosa m'havia sentat malament. Lo remudat que anava per a celebrar el final de l'estat d'alarma i ara tot@ la roba feia "auloreta". Tot havia començat un ratet abans quan pels cantons del poble i a toc d'alba, la botzina de l'agutzil i la seua veu pública feia el bàndol que tot el món esperava des de feia mesos: "es fa saber a totes les veïnes i veïns del poble, majors i menuts, que les autoritats lleven les prohibicions de la mascareta, la distància de seguretat i el toc de queda. Hui és dia de festa major a la plaça. Tot el món està convidat". El posterior revolteig de les campanes i la traca era l'anunci per anar tot el món a la plaça. La gent tenia ganes de festa : abraçades, petons, coets, menjar, beure i ballar al so de la banda de música. Hi havia una burrà de menjar i beguda perquè als festers els havia tocat una poalà de duros i tenien una fotracà de diners per ...