Disculpa, com et diuen? Puix mira, no t ’ ho creur à s per ò en la feina m ’ han cridat de moltes maneres. Des de vicent, pep, pepe, mikel, jose, per ò a mi realment em diuen Josep. S í , Josep des de 1982, quan vaig complir 18 anys i vaig dir als meus pares: “ - Vull posar-me el nom en valenci à” . Tenia el carnet de conduir acabat d ’ eixir del forn i comen çà una ruta gens tur í stica i si molt farragosa i enrevessada de paperassa administrativa. El llibre de fam í lia el portava de casa, per ò tenia que fer carretera i manta per poder tindre tots els papers. El primer poble a visitar fou la capital del municipi de La Vall de Laguar (Fleix) on tenia que demanar la partida naixement o millor dit “ certificaci ó n literal de inscripci ó n de nacimiento ” (el secretari em mir à en cara estranya). Una vegada aconseguit el certificat i saludada la fam í lia paterna, vam tornar a engegar el cotxe per anar al poble que est à baix del qu è est à al mig, sense passar pel qu è est à...