![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLAQNPUToMhFFV_DhVqdgYUCQNYoR-oLZS2BmZMTyNPWkgoKbfK9EyBPuZ8qMZzQ9S6cTF9ezGNOL6yVsJ1Mausa4pyQsn1Z1DTNS2plPI_FMwccSlrq2UKWFt2YEzve_y6GgQUU5EOM8/s320/nit.jpg)
si ho mirem en un plànol no està massa lluny : un pam i mig de distància. Si mirem l’altitud si que penses ...quina pujadeta hi ha.... perquè passes d’uns 120 m. del nivell del mar a quasi 700 m. en eixe pam i mig; però, val la pena, i més si després de tot l’esforç acabes roig com una tomaca de la llar, del vi, i del bon menjar. Eixe va ser el recorregut que el passat diumenge vam fer una colla d’alcoians i albaidins. Entre toponímia llatina ....” lloc de fontetes ”... i d’altra que no necessàriament és un castellanisme, de tan general com és a les nostres comarques (possible pervivència mossàrab,?), l’únic clar que tinc que és una ... “depressió en la carena d'una serralada, sovint utilitzat per a transitar d'un vessant a l'altra”... en aquest cas del terme municipal anomenat“lloc de coves”. El primer és un lloc idíl·lic per passejar, relaxar-te i veure com el temps passa més espaiet, com un rellotge d’arena més que un watch.