final d’un trajecte : després de 183 nº i amb més de 23 anys en el món bibliotecari, deixa de publicar-se la revista “Educació y Biblioteca” : una illa de paper en una mar digital. Una revista, primer, mensual i després bimestral, publicada per Tilde, a la qual, la Biblioteca d’Albaida es va subscriure l’any 1993 quan la revista valia 550 pts. (3,30 €) i anava pel nº 38. Aquest darrer número costa 11,30 €. La raó : en el context de la crisi econòmica actual és un projecte insostenible. Em ve a la memòria a Miguel Hernàndez (li hem fet una exposició a la biblio fins gener) quan diu “!cuanto penar para morirse uno!”. Ha estat una història de moltes lectures i estudis que han ajudat molt a la petites biblioteques, com la nostra, alhora de buscar novetats, dossiers, il·lustracions, convocatòries, iniciatives i activitats. Amb la seua marxa ens deixa un poc orfes de projectes, solucions i idees. L’edició digital i els nous dispositius de lectura, junt l’amanida crisi, han provocat que models no sostenibles de format i edicions curades impreses puguen continuar caminant. Aquestes revistes de divulgació amb una funció informativa i formativa (enfocada a biblioteques escolars i públiques), en la meua modesta opinió, les crec necessàries igual o més que les científiques en disciplines on el caràcter tècnic es important (p.e. biblioteques). En resum, els articles d’aquesta revista representen la història de les biblioteques en el nostre país (hemeroteques i historiografia bibliotecària)
I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials. L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada