final d’un trajecte : després de 183 nº i amb més de 23 anys en el món bibliotecari, deixa de publicar-se la revista “Educació y Biblioteca” : una illa de paper en una mar digital. Una revista, primer, mensual i després bimestral, publicada per Tilde, a la qual, la Biblioteca d’Albaida es va subscriure l’any 1993 quan la revista valia 550 pts. (3,30 €) i anava pel nº 38. Aquest darrer número costa 11,30 €. La raó : en el context de la crisi econòmica actual és un projecte insostenible. Em ve a la memòria a Miguel Hernàndez (li hem fet una exposició a la biblio fins gener) quan diu “!cuanto penar para morirse uno!”. Ha estat una història de moltes lectures i estudis que han ajudat molt a la petites biblioteques, com la nostra, alhora de buscar novetats, dossiers, il·lustracions, convocatòries, iniciatives i activitats. Amb la seua marxa ens deixa un poc orfes de projectes, solucions i idees. L’edició digital i els nous dispositius de lectura, junt l’amanida crisi, han provocat que models no sostenibles de format i edicions curades impreses puguen continuar caminant. Aquestes revistes de divulgació amb una funció informativa i formativa (enfocada a biblioteques escolars i públiques), en la meua modesta opinió, les crec necessàries igual o més que les científiques en disciplines on el caràcter tècnic es important (p.e. biblioteques). En resum, els articles d’aquesta revista representen la història de les biblioteques en el nostre país (hemeroteques i historiografia bibliotecària)
Passen els dies i no actue. Li pegue voltes al nano cavil·lant el tema i no trobe de què escriure i parlar. És com si mirara el foc i les seues flames embadalit. És estèril. Res. El foc ja són cendres. Aleshores, he decidit pujar unes fotos estiuenques que vaig fer als 2+1 pobles on he estat (Albaida, Aljorf, Laguar) i vosaltres opineu. Mentre mireu les fotos, us deixe un grapat de frases fetes que he anat escoltant i apuntant a les persones amb què m’he ensopegat aquest estiu : 1.- “Arruixa i no faces fang, amb l’arruixadora” em va dir una dona major que estava fent les seues 10 mil o trenta mil passes diàries. Vol dir que feu accions amb prudència i respecte i tindreu una major satisfacció. 2.- “M’he fet vell i estic ple d'alifacs”. És un mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia. 3.- “No en sap sap mal la vellea, sino les coses que ens porta la vellea". 4.- “Cuando el problema o la necesidad entran por la puerta, ...

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada