final d’un trajecte : després de 183 nº i amb més de 23 anys en el món bibliotecari, deixa de publicar-se la revista “Educació y Biblioteca” : una illa de paper en una mar digital. Una revista, primer, mensual i després bimestral, publicada per Tilde, a la qual, la Biblioteca d’Albaida es va subscriure l’any 1993 quan la revista valia 550 pts. (3,30 €) i anava pel nº 38. Aquest darrer número costa 11,30 €. La raó : en el context de la crisi econòmica actual és un projecte insostenible. Em ve a la memòria a Miguel Hernàndez (li hem fet una exposició a la biblio fins gener) quan diu “!cuanto penar para morirse uno!”. Ha estat una història de moltes lectures i estudis que han ajudat molt a la petites biblioteques, com la nostra, alhora de buscar novetats, dossiers, il·lustracions, convocatòries, iniciatives i activitats. Amb la seua marxa ens deixa un poc orfes de projectes, solucions i idees. L’edició digital i els nous dispositius de lectura, junt l’amanida crisi, han provocat que models no sostenibles de format i edicions curades impreses puguen continuar caminant. Aquestes revistes de divulgació amb una funció informativa i formativa (enfocada a biblioteques escolars i públiques), en la meua modesta opinió, les crec necessàries igual o més que les científiques en disciplines on el caràcter tècnic es important (p.e. biblioteques). En resum, els articles d’aquesta revista representen la història de les biblioteques en el nostre país (hemeroteques i historiografia bibliotecària)
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada