Xe, quin esglai ens vam endur el gos i jo l’altre dia passejant. Primer ens pensàvem que era una serpeta, però no, era una processó de grugues/cucs (erugues) ben llarga. Unes grugues bastant (prou) perilloses per a les persones, perjudicials per als gossos (mortal) i per suposat als arbres (defoliadors de les pinedes espanyoles: menjar-se les seues fulles). “la processionària del pi” és el nom popular que li donem perquè tenen una manera curiosa de moure’s per terra perquè es mouen en filera, una rere l’altra i així es resguarden d’algun pardal depredador. La veritat que són gracioses i curioses, però per favor, no s’acosteu a elles perquè tenen molt de perill.

 Mireu la foto que li vaig fer.

 

 I per què gruga/cuc del pi?

Quan és converteix en papallona, es dedica a pondre ous dalt dels pins. I quan les larves ixen dels ous, es queden resguardades en unes bosses. Tenen un comportament especial perquè treballen i conviuen cooperant entre elles. Durant la fase de larves és quan els ix el pèl que ens provoca la urticària (una afecció cutània consistent en l'aparició de colp i volta de pàpules rosades, acompanyades d'una intensa coentor o picor). Aquesta “processionària” que hem vist crec que també ha baixat abans d’hora, un parell de mesos (canvi climàtic), de l’arbre.

 Sabeu qui encapçala la filera?

Puix és una larva femella que busca sòl càlid i/o terra fresca. Quan ja ho ha trobat, la filera s’enrosca i s’enterren baix terra amb el cap resguardat. Cada gruga fabrica un capoll que al cap d’un mes, més o menys, sorgeix una papallona que té una vida molt molt curta (un dia o dos) per aparellar-se i continuar amb el cicle vital.

 On està el seu perill per a les persones i els gossos?

En el seu pèl urticària que es desprèn i queda suspès a l’aire i té verí (toxina). Un pèl que provoca irritacions en les vies respiratòries i en la pell (inclús reaccions al·lèrgiques com inflor, picor, asma). Si em permeteu la comparança, és una toxina semblant a la de les ortigues però “a lo bèstia”. Si per als humans és un perill, per als gossos pot comportar la mort perquè a l’entrar en contacte amb la processionària, l’animal pateix una reacció que li origina un xoc anafilàctic (inflor i taques vermelles en la boca i morro, a més de vomitar, llengua en necrosi, conjuntivitis als ulls i problemes gràstrics). Cap fred i anar al veterinari més pròxim.

 S’han encés les vostres alarmes de por?

No patiu, tenen un bon número de depredadors – control natural- que les persegueixen, la qual cosa fa que en rares ocasions esdevinga una plaga. Però no costaria res controlar-les artificialment eliminant les bosses de protecció, fumigant els pins amb un insecticida i caçar els mascles amb trampes de feromones.