pilota de fulls de paper

Diuen i conten els que saben (i entenen) de filosofia que el destí són esdeveniments (“eventos” que diuen ara per tot arreu) futurs que no podem alterar perquè estan ja fixats per endavant per poders sobrenaturals (grecs deesa Moira, romans deesa Parca, tao, karma, providència, gràcia, predestinació...) El destí...mecagueenell*... si el destí és que després de 2 anys de lluitar, buscar, provar i trobar un tractament que li calme el maldecap diari (migranya) a Rosa (injeccions als nervis al cap més pastilleta de la farmàcia de l'hospital), va i l'especialista se'n va sense acomiadar-se i deixa un buit professional i emocional no cobert per ningú des de fa 3 mesos....mecaguenell (i en els polítics que no creuen en la sanitat pública i no són capaços ni d'avisar, ni cobrir la plaça, ni derivar als malalts) si el destí és que tingues un cotxe al taller (mecànic) i al dia següent, l'altre cotxe, t'envia un missatge en l'ordinador i el diga “motor...

 Ixem a fosques a caminar. Fa menys frescoreta que ahir. Salude a un grup familiar de pares i fills que comencen la ruta circular dels rastells. "Bones Pasqües". Educats em contesten en la nostra llengua "igualment. anem bé per fer el Barranc de l'Infern? sí a 50 metres voran els senyals que us indica la senda". Hui tampoc hi ha cap catifa de pètals de cirer al carrer Sant Pasqual del Poble Mig....mal auguri...tampoc tindrem cireres enguany segons em conte  veus expertes... "Josep, enguany ha fet un hivern com feia anys -hores de fred, pluja, bona florida, però si el cirer no tomba la flor...malament...i van...".  Són veus expertes descendents de Llauradores i Llauradors (en majúscula) dels hereus de les terres morisques repoblades per 61 famílies de mallorquins d'Artà, Llucmajor, Manacor i Petra entre altres pobles (molls, menguals, rieres, ripolls, mas....) que estan decebuts, tristos i desil·lusionades per l'abandó d'unes terres de s...

Els amics. Disculpeu-me perquè es Dijous Sant, però hui tinc que ficar el nas en l'amistat.  Són quasi 62 anys els que tinc i encara no se d'on soc: sorià, orengo, guarer, albaidí.  Però l'amistat dels amics de la infantesa està fent-se, cada dia, més sòlida. Els valors d'amistat com diversitat, empatia, generositat, solidaritat són per a mi una màgia de donar i rebre. Com tots els dijous sants, de fa un grapat d'anys, hem anat, els amics de Laguar, de dinaeta (fideuà d'ànec amb foie) i el nostre amic enòleg (Àngel) ens ha dut 2 pitxers de vi de collita pròpia (sirac+cavernet), d'enguany, d'un paladar molt fi i que ha quedat tercer en la mostra de Jesús Pobre de vins naturals.  Frases fetes per al vi en tenim un cabasset de llata de gom a gom: "amic i vi, com més vell, més fi", "amistat i teules, més bones com més velles", "no deixes l'amic vell, perquè el nou no serà com el vell". I un conte contat.... "Era un hive...