L’altre dia un lector i usuari de la biblioteca va tindre un detall amb el bibliotecari-arxiver. El bibliotecari-arxiver estava ordenant llibres i buscant un que li havien demanat quan entra J.M.M. i diu “Josep el deixe el llibre damunt el mostrador”. Quan torne a la taula, la sorpresa va ser majúscula perquè m’havia deixat un parell de bambes, és a dir, dos bollos redonets i tovets amb un puntet d’aroma a canella.
“Xe, dues BAMBES” vaig dir en veu alta, inconscientment, i la gent de la biblioteca em van mirar amb cara de sorpresa.
Bamba té molts i diversos significats com que pot ser un ball i el seu ritme ballable, o unes espardenyes de lona, o en el joc del billar fer un encert de forma casual, o una bastida (andami), o en rebosteria una coca elaborada amb farina, ous, sucre i oli o sagí, molt tova i fina.
Hui en dia, a les espardenyes de lona, per allò que sembla més “cool” parlar en anglés, s’anomenen “sneakers”. Però no és aquest el nom amb què es coneixen majoritàriament les sabatilles esportives a Espanya. Precisament, ‘zapatillas’, o ‘deportivas’, són l’apel·latiu més fet servir en el conjunt del país, però hi ha moltes singularitats segons la comunitat autònoma, on el lideratge pot caure al bàndol de les bambes, de les ‘playeras’ o de les tennis.
Però estareu preguntant-se que té que vore les espardenyes amb la paraula BAMBA.
Diuen i conten el que saben d’història de l’art que en Espanya sols hi ha un poble que comença amb la lletra “W”. És un poble de Valladolid : Wamba. Puix segons les persones que saben d’història de l’art i que han llegit el llibre “los malos de la historia de España” de Gabriel Cardona i Juan Carlos Losada el nom ve pel rei visigot Wamba. Corria els anys 50 del segle passat en Espanya, quan una marca d’espardenyes (Calzados Victoria, empresa creada l’any 1915 quan un empresari del calçer de La Rioja posa el nom de la seua parella a l’empresa, Victoriai el logo “V”) comença a comercialitzar unes espardenyes informals per a l’esport. Li van posar de nom “wamba” recordant al rei visigot i prompte tingueren èxit a tot arreu, però convertit la “w” en “v” i més tard en “b”alta “...busco zapatillas [v]amba, quiero unas [b]amba’s....”
La Bamba rebosteria o coca bamba.
Respecte a esta última, és un dolç tradicional de Menorca. El seu aspecte és molt similar al de l'ensaïmada (saïm = sagí), només que a diferència de ser una massa que s'estira fins a aconseguir una massa quasi transparent per a, posteriorment, enrotllar-la i donar-li forma d'espiral, la coca bamba, és una peça de brioixeria, una massa molt tendra i esponjosa,
Segons Ana Cortés (filla de Joseph Cortés) durant les seues compareixences davant el tribunal de la Inquisició mallorquina, realitzades entre el 30 de desembre de 1677 i el 8 de març de l'any següent, parlant dels plats que es preparaven en la festa del Yom Kippur (dia jueu per expiar els pecats i netejar-se i purificar-se) diu: “per a aquell dia es feia de fer gran ostentació, i si podien fer coques vambes les feren, i encara confitura també, si no que la fan mans de la canalla que guarden la llei de gràcia i per això no la compraven“.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada