Tornem a fer senda matinera per les terres morisques. Diumenge 22, prou abans del trenc d'@lba (un poc després de l,hora prima) , sense gelades ni el fred d,ahir, un urbanita com soc jo ha agafat el camí de Fleix Poble Mig diem per ací) amb la foscor de la nit i el silenci sols interromput pel lladruc d,algun gos, l,escotxegar d,un parell de perdius (el cantar diem per ací), dos xics corrent fent el camí del barranc de l,infern i jubees (la volta diuen per ací) per intentar entendre perquè li diem Font Grossa, perquè quan parlem de Laguar no existeix un poble físic si no que som 3 + Fontilles(=4), pujar per la Llacuna (la cuna diem per ací), parar-te a fer un parell de fotos i gaudir de la vista per continuar pel camí del Forn de Calç (fordecals diem per ací), vore l,abandonament de les terres, la quantitat de cases (casetes diuen per ací) de camp, fer més fotos, whatsapear amb un amic caçador que està en el segon punt més alt del nostre terme (Penya Hedrerets, mil metres altitud) amb molt de vent, fent el que a ell més li agrada : caçar. Allí dalt teniu unes vistes impressionants (Montgó, Eivissa, Cocoll, Aitana, Cullera, Barranc Infern, Cavall Verd), seguir caminant i vore 2 caminants pujant pel camí de les coves i arribar a casa amb el regust d,un silenci amarg. Vos passe alguna foto de la passeig dominical i de les vistes del meu amic caçador. Què passeu un bon diumenge. si toca, toca. Si no toca, res. Salut, Pilota (i lectura)
Claudine “la Clodin de R. Berenguer”. D.E.P. V.O. en valencià. V.S. en francés. * he usat el traductor neuronal de Softcatalà. és un traductor automàtic entre el valencia i diverses llengües. Tingueu present que els resultats d’una traducció automàtica no són mai completament fiables i requereixen sempre una revisió experta que per suposat no és la meua. Ho sent. El temps passa inexorablement. Pareix l’altre dia quan el meu pare ens deia que saber un tercer idioma era molt important. Sí, el meu pare era un home avançat al seu temps. Veníem de Sòria (finals anys 60) i parlàvem castellà. Ens quedàrem a viure a Ador (i Palma) i allí ens ensenyàrem el valencià parlat del carrer i l’escrit de l’escola (finals dels anys 70). Sí, a l’escola unida de Palma i Ador, dos pobles i una escola, la futura “La Murtera” amb eixa escultura de pedra partida pel barranc. Estareu preguntant-se: i quin era el terce...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada