Hui en dia vivim “a tota hòstia”(*) i vigilats per L’ULL QUE TOT HO VEU.
(*)perdoneu-me “el taco” = paraulota.
Però sí, vivim ”molt de pressa” perquè a totes hores hi ha que estar fent cosetes: treballar, respondre als WhatsApps, fer-se “selfies”, viatjar a tots els llocs, divertir-se, etc. i, a més a més, al segle XXI, real i palpablement, estem MEGACONTROLATS pels rellotges intel·ligents (whatch), pels assistents personals i virtuals (les IA, o siga intel·ligència artificial ) i la seua branca IAG (I.A. generativa o més conegut com XatGgpT).
En temps prehistòrics, els egipcis, tenien l'Ull de la Providència o Ull que tot ho veu. Era un símbol que mostrava un ull envoltat per raigs de llum, sovint dins o damunt d'un triangle o d'una piràmide. Solia ser interpretat com la representació de l'ull de Déu observant la humanitat, però no necessàriament significa que pertanyia a Ell.
I, sincerament, pense que no es gens bo ni positiu per al cos humà (mental i físicament) estar observat per l’Ull que tot ho veu.
Per això pense que com deia “el fill del forner” teniu que perdre el temps llegint, no fa mal a ningú”, és a dir, no és dolent, tot el contrari. Quanta raó tenia el fill del forner. Perdó, que no us he dit que estic llegint el llibre publicat per Pau Alabajos “la veu d’un poble: Vicent Andrés Estellés”
*incís: recordeu que en la biblioteca, quan busqueu el llibre, ANDRËS és el seu primer cognom i no demaneu Estellés que no el trobareu.
Vicent ens diu que els valencians som un poble que s’identifica fàcilment per la seua filosofia de la vida : “el pensat i fet” perquè enseguida ens acomboiem, o agafem la cadira de boga per eixir al carrer per estar a la fresca i fer la xerradeta vespertina-nocturna, perquè arrimem el muscle per ajudar i no perdem el somriure davant les adversitats històriques, polítiques i/o meteorològiques que hem patit.
Amics, amigues, no us limiteu a contemplar les hores que ara venen als rellotges o assistents virtuals perquè som un poble unit, alegre i combatiu i hem de: baixar al carrer, eixir al carrer, participar i defensar “lo nostre”.
Ale, Bones Festes per als albaidins/es; la resta, el qui puga que faça pont/aqüeducte i qui no, puix a estudiar i/o treballar.
Una abraçada d’estima.
Salut, Pilota i Lectura!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada