Com digueu vosaltres l’extrem cruixent de la barra del pa?
- Cuscurro, currusco y corrusco (en gran part de la península ibérica)
- Corrosco (Santiago de Compostela, Ferrol, A Coruña)
- Cantero (Guadalajara, Cuenca, Madrid i altres zones)
- Cabero (Jerez de la Frontera, Sevilla)
- Teta i pico (Granada)
- Pico (Andalucía, Madrid i altres zones)
- Punta y puntica (Murcia, Valencia i rodalies)
- Curruscu, cuernu i picu (Astúries)
- Encetadura (zona muntanyenca entre Astúries i Lleó)
- Codo i codito (Tenerife)
- Kurrusku (Bilbao)
- Corrusquet i crostón (Aragó)
- Teta (Buenos Aires, Argentina)
- Codito i coco (Uruguay)
- Piquito, culito y puntica (Caravas, Venezuela)
- Chichita (México)
És la bellesa dels idiomes. Els
idiomes, tots, tenen una riquesa especial en l’àmbit culinari i un exemple de
què les llengües, si els que manen ens deixen usar-les sense posar més pedres i
impediments d’ús, estiguen vives i evolucionen amb la societat. Inclús en una
societat globalitzada com l’actual, sense fronteres culturals, en molts llocs
es conserven els seus localismes com identitat pròpia. Així, als mercats trobem
el PA en forma de fogassa, rodó, barra, panet, xapata, baguet, trena, picos,
rosco, brioix…
L’origen del pa és molt antic. El 2018 es van trobar a Jordània restes carbonitzades de menjar similar al pa pla que daten d’uns 4000 anys abans del començament de l’agricultura, probablement elaborades amb tubercles i cereals silvestres. El pa de debò està fet amb farina de cereal (p.e.blat), rent/llevat (o massa) mare, aigua i sal. I res més! La clau de la qualitat del pa la trobem en dos punts: la qualitat de la matèria primera (el blat) i el bon ofici del forner. No deixeu que us donen gat per llebra. Estic quasi segur que després de llegir totes aquestes curiositats vos he fet ganeta d’un trosset de pa amb un raig d’oli, un pessic de sal i qualsevol coseta com acompanyament.
La nostra forma de SER i de FER.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada