Un home bo. Un humil llaurador que no tenia casa perquè com ell em deia "la del poble és de la Fernanda i la de l'Era és de la Marisa i la Rosana. Vorem quan plou on m'amague". Una broma més de le teues.

Incís * broma* segons el dicionari de la RAE:"cosa dicha o hecha a alguien para reirse sin mala intención". 

2+4 lletres, total sis lletres per saber a Laguar i pobles de la contornà de qui vaig a parlar. 

EL MOLL, perquè malgrat tindre 10 nebots Moll Moll, l'unic, l'autèntic, el genuí MOLL de Laguar eres tu. Ningú més. 

Quina passà ens has fet!!

La broma del cotxe mercedes l'acabes de viure en primera persona sense avisar en temps ni tu saber-ho que eixe viatge és el teu últim. 

Hui has sigut tu el que has pujat al Mercedes blanc dels Oltra de Pego cara al cementeri. El teu darrer viatge. Una altra broma del MOLL. 

Malgrat no estar seré, amb cor, ànima i amb tot el respecte i admiració a ma tia i les meues cosines vaig a intentar fer un exercici de memòria de mon tio MOLL.

Diuen i conten que la pena compartida  dol un poquet menys i el recolzament familiar i d,amics/gues fa que quan ocurreix un fet luctuòs (amarg, cruent) i funest com ens ha passat a la família es puga portar endavant, però redeu quina pena tinc.

No m,ixen les llàgrimes, plore per dins de mi i tinc el cap/cervell ple de records d'ell: Número matrícules cotxes(se les sabia totes de memòria i de qui era); la broma simpatica "més pesada": tot serio fèia creure a les dones i homes  majors que s'havia mort fulanito o menganito i els pobres incrèduls cap el Poble Mig al soterrar de la dona que estava plenint el sol a l'era; tindre un ofici de rebot (la teua filla menuda li van oferir treballar en una gasolinera, va dir que sí, però quan li van dir tens que fer el torn de nit es va assustar i com a bon pare patidor vas anar a escusar-te per la renuncia de la filla i allí el vas quedar tu durant 10 anys fent de "gasolinero"); eixe any celebrant el sant del iaio Pepito (i el meu) al Poble Dalt quam"mos xiulaven les orelles" perquè en la terrassa menuda de la caseta tirant coets de canya que tu l'aguantaves en dos dits i jo els encenia i que ens va explotar en les mans, els dos sords i ferits d'una bona temporada; aquell any que totes dues famílies (els manyos i els molls) ens vam disfressar damunt del teu tractor; eixe tractor que feia de tot: llaurar mig terme o portar brics i arena, biguetes "de castilla", etc o quan venia la temporada de les ametles i el tractor i la peladora no parava de pelar durant un mes; l'esbarjo nocturn al bar de l'ajuntament en el ti Parran, el teu germà i tu i sempre vos donaven la botella de vi que tenia forats i no sabem com es buidava; quan el meu sogre es va deixar de ser jutge de pau i ningú volia ser i tu el vas oferir anys i anys; la recordada i estimada Rosariet que només sentia el teu tractor eixia al carrer per fer-te parar i entrar a la caseta a refrescar-te amb un quintet i quatre gallonets d'ametla; o quan dinàvem em família i el menjaves "el postre" i feies creure a a la Rosariet que no te'n havia posat; i quan ens descuidavem i mos canviaves el plat teu buit per un altre ple; i eixe amic metge que ja me'l presentaràs que t'havia prohibit menjar verdura; eixa manera de caminar teua amb les mans teues darrere l'esquena com si aguntara el teu pes (o seria perquè tenies mal de lloms); eixes becaetes de migdia en el sofà mirant el tour o la vuelta (ciclisme); sentat amb les mans entrellaçades damunt la panxa i els 2 dits grossos fent el redolins avant i arrere; jo un nano i eixos primers viatges a Garga amb els dos matxos del iaio Fernando amb eixe matxo roig mal de domesticar a fer la renda d'ametles i olives amb tota la família; i un etcètera inacabable d'anècdotes i històries reals o no. 

Una broma final teua que em recorden : quan li descordaves el davantal a la Rosariet. Un pardalet em diu a cau d'orella que això ja li ho fèies a la ti Rosa del Sofio (la iaia de l'Elena i el Sofio) quan de joved anàveu a ballar. 

Vaig a fer un silenci i estar "callat" com tu feies i recordar que demà és dissabte i que ja no podré esmorzar amb tu i fer-me un xupitet (el teu de whiski i el meu d'herberet). 

Saps què faré MOLL? Ara que ningú em veu, tinc el gos dormit i tot, i quasi és dissabte, me'n vaig al rebost i allí hi ha un raconet amagat, darrere un rellotge, una botella de Kardhu de 12 anys que sols podíeu beure tu i el iaio Pepe. Amb el vostre permís, em faré un "vaqueret" que fa anys que no probe. 

JA NO TENIM AL MOLL.

*(Des de sempre i ara en la societat que vivim més encara, s'ha deixat de contemplar la mort com a part de la vida. També ens han portat a desterrar la mort del nostre dia a dia i apartar-la dels més menuts per tal d'evitar dolor o, almenys, d'intentar-ho. D.E.P.*)