Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2026
Imatge
  Què hem fet? Què estem fent malament? El dia ha eixit trist per culpa de les quatre gotes matineres, la boira abraçada a les coves i els records.  Estareu preguntant-se per les dues preguntes del principi del text i les quals venen a conte perquè el passeig de hui l'he fet amb el sentit de la vista.  El mateix és dessolador.  Els records em fan creure que puc agafar el caminet de ferradura o com em diu el Renè Berenguer " chemin muletier ".  Vaig errat perquè entre l'abandonament, la solsida i el sotabosc no el trobe. Sols veig un cau de porcs senglars i no m'atrevisc a passar.  La realitat, jo un de tants "mea culpa",  és que hem abandonat els bancals de les nostres terres i no veig pasturar ramats. Res.  Tot silenci i tristor, just hui quan d'ací unes horetes comença la primavera astronòmica . Els motius "interns" de l'abandonament, entre altres, poden ser la nul·la rendibilitat de les terres de secà, la desídia generacional i la f...
Imatge
Corria l,any 1999. Estàvem a punt d'acabar un mil·lenni i començar un altre.  La pesseta es moria lentament i l'euro arribava d'Europa per a buidar-mos les butxaques amb els redondejos.  A La Vall de Laguar , per motiu d'una modificació en el traçat del camí Murla- Laguar , l' ermita de Sant Josep es va tindre que desmuntar i reedificar a prop de la vella, uns 50 metres més avall. Els obrers van poder aprofitar algunes pedres tosques que es van utilitzar com cantoneres en la nova ermita. No tenim dades documentals (o al menys jo no les conec), però segons l'humanista i metge Ramón Candelas Orgilés , el qual té un llibre publicat sobre ermites alacantines , ens dona com a data de construcció la primera meitat del segle XX. Davant l'ermita hi ha una escala de pedra que salva el desnivell del bancal on es troba. Damunt la porta d'entrada hi ha el nom de l'ermita pintat sobre taulells i un retaule ceràmic. Dalt està la campana batejada com a Sant Josep ...
Imatge
Ara us contaré una història que ens va passar fa anys. El Roc pare , D.E.P., ens havia convidat a passar el dia i la nit (cap de setmana) a la seua caseta del " correnou " amb els fills. L'oratge és va fer/girar tort per a poder gaudir del paisatge però no per a contar històries a vora del foc de la ximeneia i fartar del bon menjar i beure de la muntanya. El sol va lluir pel matí, però a la vesprada, de colp i volta, quan teníem ja un manollet d'espàrrecs i un margallonet , es va omplir de boires espeses que baixaven muntanya i barranc avall fent dificultosa i perillosa la passejada/excursió amb els xicons. Tornant cap a la caseta vam tindre una visita inesperada: la " buberota o bubota " ens va eixir a saludar-mos eixe capvespre darrere els pins com podeu comprovar en la foto (solteu i feu córrer vostra imaginació d'infants).  Al crit del Roc pare: "la buberota, la buberota s'ha fugit del cementeri i ve a per nosaltres"; tots, majors i m...