Novembre ve marcat en els vells calendaris com un mes de trànsit entre la tardor i el hivern amb escenes relatives a afemar/adobar i llaurar les terres. Per la muntanya comencen les boires. Sabeu que és la boira? són uns dimoniets peluts i negres com el sutge que boten, ballen i escampen la boira per tal de no ser vistos i així, en eixa espessor, poder fer mil malifetes. Però, quan es desdueix/aclareix puja cap el cel perquè té por que el llop se la menge. A vegades, també neva perquè al cel fan una gran festa on plomen les oques que són els borrallons de neu que cauen i aleshores cantem la cançoneta : pastoret, d’on véns? –De la muntanya, de la muntanya. –Pastoret, d’on véns? –De la muntanya a veure el temps. –I quin temps hi fa? –Plou i neva, plou i neva. –I quin temps hi fa? –Plou i neva i nevarà.

 Més informació en :

  http://www.bibliotecaspublicas.es/albaida/index.jsp