segurament no sabré explicar tots els sentiments i emocions que anit (dilluns 17 de setembre) van brollar en un instant : estimar la vida, plorar, somriure, lluita i per tant risc, ser optimista, records passats i presents, reflexions, màgia i també ràbia. Vos explique : al principi de l’estiu quan em feia el pesat i insistia al meu fill major que estudiara i repassara perquè havia suspés a juny, estàvem fent zàping en la televisió i en una cadena nacional anunciaven l’inici d’una sèrie nova. Ell em diu que de nova res, que ell l’havia vista l’any passat (2011) en la Tv3 i es titulava polseres vermelles és una sèrie de televisió de 13 capítols de 45 minuts de duració i ahir es va acabar la seua 1era temporada. La vida de 5 nois a un hospital, com creixen com viuen l'experiència i com se  senten especials gràcies al valor de l'amistat i la superació. Basada en la novel·la el món groc d’Albert Espinosa. Els seus personatges principals són : Lleó. El líder. Té 15 anys i en fa dos que està internat a l'hospital. Pateix càncer i té una cama amputada; Jordi. El segon líder (que seria líder si no hi hagués líder). Té 14 anys. Té càncer i li han d'amputar la cama; Cristina. És l'única noia dels "Polseres". Viu a una altra planta, pateix anorèxia; Ignasi. Arriba per un desmai i es queda a l'hospital. Pateix del cor. El seu pare no el va a visitar, en el seu lloc va la dona del seu pare que és com la seua mare; Toni. El llest. És el noi més gran dels "Polseres", però sembla un nen petit. Té la síndrome d'Asperger (s'enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament), això el fa ser una mica estrany. Entra a l'hospital per un accident de moto; Roc. L'imprescindible. És el nen del grup. Està en coma per una caiguda d'un trampolí a una piscina. i un personatge secundari: "Benito". És el company de rehabilitació d'en Lleó i qui li dóna la idea de formar el grup. És un home gran i savi que dóna consells als polseres. Esdevé un alzheimer.

Albert Espinosa és escriptor, director, actor i guionista de cinema, teatre i televisió i ens diu si creus en els somnis, ells es crearan  i Pau Freixas (Barcelona, 1973) és un director, guionista i productor de cinema català.

 En els darrers anys, els càncer és més freqüent als països occidentals. El seu diagnòstic origina un fort impacte personal, familiar i social. El tractament, cada vegada més costós i sofisticat, va incrementant la supervivència però a costa d’importants seqüeles físiques i psíquiques. El progrés en diversos camps científics ha permés conéixer el seu procés patològic, identificant molts dels agents cancerígens.

Aquestes lletres són escrits amb el cor i l’esperit de lluita i d’ajuda moral perquè, humilment, considere que l’educació és la millor medicina i la prevenció el millor tractament, i van per a la meua cosina Rosanna i el seu fill Arnau. Sempre endavant!!