L’equinocci de primavera (20 de març) d’aquest any ha començat molt plujós per tot arreu, sinó mireu : la Vall de Laguar - Isbert (La Marina Alta) 142.6 litres; Bocairent (La Vall d’Albaida) 80.0 litres; Barx - Aemet (La Safor) 184.6 litres; Planes (El Comtat) 85.7 litres. Informació extreta de la web d’informació meteorològica a web de meteonix . És un projecte lliure per a difondre i compartir les dades meteorològiques de qualsevol observador de les nostres terres:  http://www.meteonix.com/v3_priestac.asp .

També tal dia com el 20, entre altres, el santoral celebra la festivitat de “la samaritana” (Santa Fòtima). Era invocada per les dones que havien d’anar a buscar aigua a la font, les quals demanaven que no permetés que se’ls trencara el cànter i que tampoc hi haguera molta gent i tindre que passar molta estona esperant la tanda. Perquè no fa molt, jo encara ho he conegut al meu poble i jo he fet cua(sense capçana), no hi havia aigua potable ni canalitzada per les cases del poble. En terres eixutes i escasses d’aigua, anar a les fonts donava lloc a un xicotet costumari. Era centre de reunió de converses i intercanvis per fer córrer la llengua. També, afilar els cànters per guardar la tanda, així calculaves més o menys l’estona per altres coses. Ho pagar a la xicalla per a què t’avisara. Assenyalàvem els cànters amb ratlles i/o vetes per saber el nostre quin era. Com no, les fonts eren lloc de reunió de jovent i, per tant, lloc de bromes.

Per acabar, dir-vos que el calendari és una eina desenvolupada per les societats humanes per orientar-se en el temps, organització d’activitats i sincronitzar les relacions socials. Eixa eina o regles ens permeten parlar de dies, setmanes, mesos, anys, estacions o eres. El calendari va unit al coneixement dels moviments celests i estel·lars (astronomia). Però, la proliferació de tot tipus d’instruments que mesuren el temps ha despullat el seu càlcul del caràcter quasi mistèric que tingué. La setmana de 7 dies, d’origen hebreu, deu la seua denominació al terme llatí septimana, és a dir, “set matins”. La paraula mes ve del grec mene,”lluna”, de manera que neomenia, significa tant “lluna nova” com “primer dia del mes”. En llatí, mensis, mes deriva de metiri, mesurar. Les dotze denominacions amb què coneguem els mesos, provenen de la mitologia grecoromana i de l’organització de l’any de deu mesos de Ròmul, així com posteriors reformes. El còmput s’iniciava el 1 de març.
les fotos estan extretes del Centre Ecomuseogràfic per a la recuperació d'oficis i qualificacions tradicionals de Teulada, el qual té una doble seu. Una d'elles està situada en una casa de camp de la partida de Benimarco. La casa del segle XIX posseeix dues plantes i un riurau amb 7 arcs